LA REPRESSIÓ D'AL-ASSAD
Crònica 13/05/2011

El règim sirià amplia el setge

Emma Salma
3 min
El règim sirià amplia el setge

Hama (síria)L'ambient és sufocant a Hama. Poca gent hi passeja, hi ha pocs clients en el seu colorit mercat i els venedors, lluny de cridar els seus habituals reclams, guaiten cap cots el terra, en silenci, absorts en els seus pensaments. "El més probable és que aviat tornin els problemes", reconeix Haitham al-Din, un artesà local del majestuós mercat Khan Rustum Pasha, que ahir es mostrava semidesert. "Hama ha tingut greus problemes en el passat…" Ningú no gosa mencionar-ho en veu alta, però són contínues les referències a la traumàtica herència d'aquesta ciutat de 700.000 habitants, un dels principals nuclis a Síria de l'islam sunnita conservador.

L'any 1982, per acabar amb una violenta insurrecció islàmica que des de feia anys amenaçava amb prendre el poder a Hafiz al-Assad, pare de l'actual president Baixar al-Assad, l'aviació i l'artilleria siriana van bombardejar incansables el centre de Hama, bastió dels Germans Musulmans. Aquest brutal episodi va aconseguir aniquilar l'oposició islamista, però va radicalitzar encara més el règim i els membres del seu partit únic, el Baas. Encara actualment l'ombra de la massacre de Hama és instrumentalitzada pels sectors més conservadors del règim per barrar el pas als compromissaris més aperturistes.

Les estàtues de Hafiz al-Assad semblen a Hama més grans que en cap altra ciutat de Síria. "Ja la poden vigilar, ja", comenta un adolescent a un altre quan passen per davant de dos homes armats amb AK47 apostats al peu de l'estàtua a l'entrada de la ciutat. A diferència de Damasc o d'Alep, a Hama cap comerciant no exposa pòsters o altres símbols d'annexió al règim i suport a la família Al-Assad. "El nostre guia cap a l'educació i la confiança és Hafiz al-Assad", resa un cartell d'estil comunista a sobre d'un edifici que allotja algunes oficines governamentals. "La unitat de Síria és la seva força" i "Jo amb la llei" són altres eslògans d'abast nacional que també es poden llegir a les tanques publicitàries a banda i banda del riu Orontes. Més enllà d'això només alguna petita banderola nacional permet identificar els simpatitzants del règim, molt concentrats en les zones habitades per cristians al centre.

L'exèrcit sirià, a punt

Dius que hi ha tancs apostats a vint quilòmetres de Hama?", pregunta neguitós un venedor de licors encerclat per tres amics. Certament, en el tram de carretera que uneix Hama amb Homs hi ha una presència de tropes considerable amb desenes de tancs i altres vehicles blindats apostats a banda i banda en improvisats camps militars. Des de dissabte, el districte de Bab Amro d'Homs, la tercera ciutat més gran de Síria, està assetjat per l'exèrcit sirià sense aigua, electricitat, ni possibilitat d'evacuar els ferits. "La ciutat tremola amb el so de les explosions", va declarar a Al-Jazira Najati Tayara, una resident d'Homs activista pels drets humans. Segons els opositors, en els últims dos dies almenys 18 persones han perdut la vida a Homs i a Al-Hara, una població rural al districte de Daraa, a conseqüència de la violència.

El govern de Síria insisteix a dir que les tropes i les forces de seguretat estant perseguint "grups terroristes armats". Ahir l'agència de notícies oficial Sana va emetre un comunicat en què confirmava la detenció de "dotzenes de fugitius i la confiscació de gran quantitat d'armes i de munició a Bab Amro", així com a Daraa, l'epicentre de la revolta.

Encara avui, després de prop de tres setmanes, Daraa, on la revolta va començar a mitjans de març, continua aïllada per les tropes sirianes. El govern assegura que la situació ha tornat a la normalitat, però impedeix l'entrada d'organitzacions humanitàries des de Jordània.

Segons l'Observatori Sirià dels Drets Humans, 647 civils haurien perdut la vida de manera violenta i milers més haurien estat detinguts i torturats des de mitjans de març a Síria. Fonts governamentals posen aquesta xifra en entredit i afegeixen que també haurien mort al voltant de cent policies i soldats.

"Sé que molts de nosaltres podríem morir ben aviat", diu amb tristesa un jove de Hama, Ziad Sahir, mentre observa sortir cap cots centenars de fidels de la cèntrica mesquita del Sultà. A Hama, potser pel pes de la història, no semblen convençuts de poder doblegar el règim, però diuen que se senten amb l'obligació de solidaritzar-se amb els seus germans de la resta del país. "Demà tornarem a sortir als carrers".

stats