"Yo a veces a mi hijo se lo digo: «Oye, no te creas que esto está ganado pa' siempre. [...] Si nos tumbamos a la bartola, nos botan» ". Aquesta filosofia del rei campechano s'ha esvaït de cop: si el dia 11 la casa reial va manifestar que reduiria els sous del personal per estalviar 170.000 euros, tres dies després se sabia que el monarca n'hauria pogut gastar 45.000 en un safari d'elefants, tot i ser president honorífic d'una entitat protectora d'animals (WWF). El joancarlisme (l'adhesió al monarca i no a la Corona com a institució) és el gran capital polític de la monarquia, però aquest cap de setmana el rei n'ha dilapidat una part substancial i ha creat un escenari nou i imprevisible, atès que la seva vida privada s'ha erigit en el gran ariet de la imatge pública. Joan Carles I s'ha creat així un problema difícil de resoldre. Veurem si resulta impossible.
