BARCELONADesprés de la caiguda de les dictadures de Tunísia i Egipte, amb les forces de Gaddafi acorralades pels rebels amb el suport de l'OTAN i mentre als carrers de Síria i del Iemen continuen les protestes, la Primavera Àrab enceta una tardor amb ritmes desiguals i grans reptes per afrontar.
Els finals: revolució, reforma o repressió?
Cada règim ha donat una resposta a la revolta
Tunísia, l'espoleta del canvi i on les coses han anat més lluny, celebrarà el proper dia 23 eleccions a una assemblea constituent que ha de redactar una nova carta magna. "Després de la caiguda de Ben Ali, vivim una lluita entre les forces de la revolució i les de la contrarevolució, hereves de l'antic règim", alerta l'activista tunisiana Sihem Bensedrine, que va participar a Barcelona en una trobada organitzada per l'Institut Europeu de la Mediterrània. El paradigma de la línia reformista és el règim de Mohamed VI al Marroc, que davant les protestes al carrer del Moviment 20 de Febrer va optar per obrir la Constitució. "Ha reaccionat molt de pressa i amb intel·ligència, però el nou text no passa d'una declaració de bones intencions i bloqueja la sortida al conflicte del Sàhara", apunta Bernabé López, de l'Autònoma de Madrid. La tercera via, la repressiva, es viu cada dia a Síria, on, en paraules de Salam Kawakibi, de l'Arab Reform Initiative, "el que va començar com una revolució contra la por, que volia reformes, només va trobar en el règim la resposta de la violència, fins a arribar a un punt de no retorn".
Govern civil o militar: qui controla l'estat?
El paper de l'exèrcit amenaça les transicions democràtiques
El rol del l'exèrcit, puntal d'un règim en última instància, és clau en tots aquests processos. Si a Tunísia s'ha mantingut, fins ara, al marge, però com a garant de l'ordre, Egipte continua governat per la cúpula militar: "L'alt consell militar està dirigint la transició molt malament, i cada divendres hi ha manifestacions a la plaça Tahrir exigint el traspàs a un govern civil, mentre la llei electoral és rebutjada per la majoria de l'oposició", recordava Amr al- Shobaki, de l'Arab Forum for Alternatives. En el cas de Síria, les desafeccions d'alguns militars han portat a xocs armats, que, segons Kawakibi, "no han d'amagar que les manifestacions continuen sent pacífiques".
Com respondre a les inquietuds dels joves?
Els protagonistes del canvi reclamen el seu lloc
"Les revoltes al món àrab es donen en un context internacional de crisi econòmica i de crisi generacional, perquè la joventut marginalitzada demana el seu lloc i un món més just i sense corrupció: ho hem vist també a Xile, a Grècia, a Israel", recorda Bernabé López. La joventut continua sent avui el motor més dinàmic, que empeny a aprofundir la revolució, als carrers de Tunísia i del Caire. "Però només el 4% dels joves tunisians s'han inscrit per participar a les eleccions, i això és comprensible, perquè des del gener continuen sense tenir feina, i res no els fa pensar que les urnes canviaran les coses", explicava Ahmed Driss, director del Centre for Mediterranean and International Studies de Tunis.
Com integrar els partits islamistes?
Les formacions religioses surten de la clandestinitat
Després de dècades de repressió, les formacions islamistes no van ser un motor del canvi, però ara busquen el seu lloc en la revolta siriana i en les transicions d'Egipte i Tunísia, cosa que tensa la relació amb els partits laics. La gran incògnita és si acceptaran el joc democràtic, seguint el model de l'AKP d'Erdogan a Turquia, que agrupa conservadors religiosos i liberals. "A Egipte, no podem dir que els Germans Musulmans siguin una força 100% democràtica, però tampoc representen una amenaça", il·lustrava Al-Shobaki. No és fàcil integrar-los però no hi ha cap altra alternativa i s'ha de posar fi a la política d'intentar eliminar-los dels últims 45 anys".
Les monarquies del Golf: immunes al canvi?
El petroli compra benestar, però no llibertats
Fins ara només el Iemen i Bahrain han viscut grans manifestacions que han estat durament reprimides. A l'Aràbia Saudita, el desafiament d'algunes dones a la prohibició de conduir ha portat la monarquia a anunciar que acceptarà el sufragi femení a partir del 2014. "Les monarquies del Golf saben que han de fer canvis perquè tenen els mateixos problemes: un alt percentatge de joves que no troben feina, una elevada penetració de les noves tecnologies i el sorgiment de reivindicacions democràtiques", explicava Christian Koch, director de la Gulf Research Center Foundation de Suïssa. Si el canvi no arriba al Golf és per la legitimitat que aquests règims extreuen del creixement econòmic derivat del petroli, per la falta d'un model d'èxit a la regió i per l'intent d'aquests règims per "fer una evolució que eviti la revolució".
