El rerefons humà de les xifres del conflicte
Des de la seva fundació, l'any 1968, les activitats d'ETA i les accions de l'Estat contra l'organització armada han comportat milers d'afectats entre morts, ferits, empresonats i persones obligades a tenir escorta.
Barcelona.43 anys i una infinitat de famílies trastocades a banda i banda del conflicte basc. Aquest és el balanç d'ETA i la lluita de l'Estat, per tots els fronts possibles, contra les seves activitats. Les xifres més colpidores són les dels morts -1.345 en total-, però també cal tenir molt en compte, per exemple, les 5.200 persones obligades a anar acompanyades d'un escorta les 24 hores, la majoria de les quals (3.708) no resideixen al País Basc ni a Navarra, sinó a la resta de l'Estat.
Si es desglossa la xifra total de morts a causa del conflicte, es comprova que n'hi ha 855 provocats per ETA, mentre que 474 han estat conseqüència de les accions perpetrades pels GAL, el Batallón Vasco-Español i Antiterrorismo ETA, a més de les intervencions de la policia. La implicació de l'Estat en la creació de grups que lluitaven contra l'organització armada mai ha estat confirmada oficialment, tot i que en una entrevista publicada a El País fa uns mesos, Felipe González -president espanyol del 1982 al 1996- va deixar més oberta que mai la porta a pensar que els GAL -actius entre el 1983 i el 1987- van ser organitzats fent servir fons reservats de l'Estat. "Vam poder liquidar la cúpula d'ETA, però vaig dir que no", confessava González.
Víctimes, amenaces i ferits
El nombre de víctimes es completa amb les 16 persones que han mort en accident de trànsit de camí a visitar familiars presos d'ETA. Una de les principals reivindicacions del col·lectiu de familiars de reclusos és que els presos estiguin en recintes del País Basc, i no repartits pel territori espanyol. Al balanç de víctimes s'hi podrien sumar tres etarres que, segrestats per paramilitars, encara estan desapareguts.
Els tentacles de les amenaces de l'organització terrorista han arribat a 41.650 persones, més de la meitat de les quals (21.000) són policies. Els segueixen els empresaris (15.000), a qui ETA ha obligat en molts casos a pagar l'anomenat impost revolucionari.
El tercer col·lectiu més afectat per les amenaces i les extorsions de la banda ha estat la classe política (1.250).
Pel que fa als ferits, se n'han produït 2.000 a causa dels atemptats d'ETA, mentre que 5.000 han estat provocats per càrregues o trets de la policia. Unes xifres que ara, amb la treva anunciada al mes de gener, podrien estar més a prop que mai de congelar-se per sempre.
