Publicitat
Publicitat

Jesús: Castillo:

"Si no fem res hi pot haver 700 milions d'emigrants ambientals"

Afectats "La majoria provenen de països empobrits, però cada cop en tenim més als països enriquits" Espanya "És l'estat d'Europa més perjudicat pel canvi climàtic i que s'ha desertitzat més" Nuclears "Cal un moviment de masses que les faci tancar"

Actualment hi ha entre 25 i 50 milions de persones que han hagut d'abandonar casa seva i emigrar per motius ambientals. I cada cop n'hi haurà més. El professor de la Universitat de Sevilla Jesús M. Castillo alerta d'aquest fenomen al llibre Migraciones ambientales. Huyendo de la crisis ecológica en el siglo XXI (Virus Editorial, 2011). Castillo alerta que els països europeus no estem al marge d'aquest fenomen, com s'acaba de demostrar al Japó.

Per què cal abordar d'una manera específica aquestes migracions?

Perquè estem en un context de crisi ecològica global i cada cop, malauradament, la degradació ambiental està més estesa i hi ha més éssers humans que es veuen obligats a abandonar les seves terres per culpa d'aquesta degradació. I el canvi climàtic encara ho agreuja més.

Les institucions internacional ajuden aquests milions de persones?

Les Nacions Unides hi responen des de la seva agència per als refugiats amb ajuda assistencial. Però encara no s'ha reconegut la figura del refugiat ambiental. Si la figura de refugiat a partir de la Segona Guerra Mundial s'entén com a persona perseguida per conflictes bèl·lics o polítics, ja és hora que s'entengui que hi ha gent perseguida per degradació ambiental i que els governs no fan res per impedir-la, o que fins i tot la fomenten.

Per què diu que la fomenten?

Doncs, per exemple, la fomenten quan construeixen grans infraestructures que desplacen milions de persones. D'això en sap molt el govern de la Xina, amb la construcció de l'empresa de les tres gorges. També ho fomenten quan no fan tot el que caldria per evitar les emissions de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera i, per tant, provoquen el canvi climàtic que fa que cada vegada els fenòmens meteorològics extrems siguin més intensos. I ens trobem imatges al país més ric del món típiques d'un país empobrit quan, per exemple, el Katrina va impactar contra la ciutat de Nova Orleans.

Al llibre afirma que hi ha entre 25 i 50 milions d'emigrants ambientals actualment al món. D'on provenen, la majoria, i cap on van?

La majoria provenen de països empobrits, i es mouen entre aquests països, ja sigui dins de fronteres nacionals o en migracions que es diuen "de sud a sud". Només una minoria es mouen dels països empobrits als països enriquits. Però, a més, cada vegada tenim més emigrants ambientals als països enriquits, perquè la crisi ecològica global augmenta en intensitat i, de sobte, es viuen situacions catastròfiques, que alguns alertàvem que es podien donar i mentre que d'altres sembla que no ens creien. L'últim exemple és el que ha passat al complex nuclear de Fukushima, al Japó.

Hem de parlar, doncs, d'emigrants ambientals arran de Fukushima?

I tant. Tenim zones que estan del tot degradades ambientalment per isòtops radioactius que provoquen càncer. Hi ha gairebé 200.000 emigrants ambientals provocats per contaminació radioactiva. I, en total, més de 500.000 provocats pel tsunami, que és un fet natural que s'ha convertit en una catàstrofe.

A l'Estat espanyol hi ha el risc que un desastre forci una part de la població a emigrar?

Sí, perquè som l'estat d'Europa més perjudicat pel canvi climàtic: tenim problemes importants com la desertització, que avança al sud-oest de la península ibèrica. I, a més, a Catalunya hi ha centrals nuclears.

Com es poden minimitzar els riscos?

En el cas d'un terratrèmol podem tenir edificis antisísmics i per protegir-nos d'un tsunami podem tenir boscos costaners protectors i un sistema d'alerta. I pel que fa a l'energia nuclear, el que hem de tenir és un moviment de masses que s'hi oposi i que faci que no es construeixin més centrals i que es tanquin les que hi ha en funcionament.

El seu llibre apunta que pot ser que l'any 2050 hi hagi 200 milions d'emigrants ambientals al món. En què es basa per dir-ho?

Doncs em baso en estudis que s'han fet a l'ONU i en algunes universitats nord-americanes. La forquilla, en realitat, és molt àmplia, les prediccions van de 150 a 700 milions d'emigrants ambientals d'aquí 40 anys. Si no canviem la direcció cap on anem, és el que tindrem. La xifra no és catastrofista ni alarmista, sinó que senzillament s'intenta modelitzar un fenomen que és molt complex.

La gent llegeix tot això que explica i potser es pregunta què pot fer.

Jo crec que hi ha diversos nivells d'actuació. Hi ha el nivell del consum responsable, que és disminuir els impactes ambientals reduint, reutilitzant i reciclant els residus. Però a les nostres cases s'hi produeixen només un 10% dels residus, s'hi consumeixen només un 10% de l'aigua i un 10% de l'electricitat. Així que el consum responsable és important, però no n'hi ha prou. El que hem de fer és actuar políticament en la nostra vida quotidiana i exigir cada vegada més participació directa de la ciutadania en temes ambientals. Hem d'anar a un horitzó en què nosaltres mateixos gestionem els nostres recursos naturals i aprendre, per exemple, de la lluita del poble bolivià, que es va enfrontar directament a la privatització de l'aigua i va guanyar.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT