L' anomenada guardiola de les pensions juga amb l'Estat i comparteix el risc que suposa la inversió en els bons de deute públic espanyol. La mateixa llei del fons de reserva, creat l'any 2000 per garantir el pagament de les jubilacions davant d'una possible situació complicada, obliga a invertir els diners del fons en deute públic. Sempre s'ha considerat un actiu de poc risc. Però Espanya no viu, precisament, el seu millor moment. Els mercats pressionen i obliguen el govern espanyol a noves retallades del dèficit. I la possibilitat del rescat d'Espanya torna a circular entre els inversors.
El fons de reserva de la Seguretat Social va créixer un 3,79% el 2011 -fins als 66.814,99 milions d'euros- respecte al 2010, segons les dades de l'informe anual del ministeri de Treball. Gairebé tot aquest increment (que va suposar uns 2.440 milions) va venir dels rendiments generats pels fons invertits, principalment en bons del Tresor.
Uns 60.000 milions dels estalvis del sistema de pensions estan ara mateix invertits en deute, la qual cosa converteix el fons en un creditor important de l'Estat. ¿És una bona alternativa? ¿Quin risc hi ha en un moment en què l'escenari de l'economia espanyola s'enfronta a serioses tensions i és examinada cada dia pels mercats?
El professor de l'Iese Sandalio Gómez reconeix certs riscos en aquesta inversió, però recorda que és una via amb la qual es poden obtenir les rendibilitats més altes. Aquest punt no és menyspreable en un context en què els comptes públics retallats i amb alts costos no permeten generoses aportacions a aquestes reserves, però en tot cas, Gómez recomana més diversificació a l'hora d'invertir.
"Hi ha més risc quan ho poses tot al mateix sac", avisa. Ara només el 10% dels recursos estan destinats a apostar pels bons d'altres països, com Alemanya, els Països Baixos i França. Potser estaria bé repartir els fons encara que sigui a costa d'obtenir-ne menors rendiments. En qualsevol cas, segons Gómez, el fons de reserva és "més aviat un tema psicològic" que no pas imprescindible per al futur del sistema. Amb els recursos acumulats només es cobririen sis mesos de pagament de pensions.
Canviar el model
Més enllà de les amenaces potencionals de tenir el sistema de pensions exposat a la voluntat dels mercats en un moment d'alta incertesa respecte a Espanya, els experts coincideixen a diagnosticar un canvi inevitable en l'arquitectura del mateix sistema per garantir-ne la supervivència. El fons de reserva podria ser necessari per injectar recursos abans del que estava previst (el 2023), segons el diagnòstic de Lídia Farré, professora de la Barcelona GSE. "L'estancament del boom immigratori i la reducció de la taxa de natalitat, conseqüència de la crisi, en podrien avançar la data", insisteix. Per pal·liar aquests fenòmens demogràfics, apunta, caldrien polítiques que incentivessin la natalitat amb més eines per a la conciliació.
En paral·lel, Farré insisteix en altres reformes. La primera, la necessitat d'evitar les prejubilacions, "sobretot les encobertes". I també repensar la fórmula de càlcul ampliant el nombre d'anys que es tenen en compte per assignar la quantitat a cada treballador. Tot indica que s'avançarà cap a l'opció que el càlcul es faci amb tota la vida laboral. Sandalio Gómez afegeix que "queda clar" que la jubilació als 70 anys és cap on ens dirigim
Reformes inevitables
En la mateixa línia, l'advocat Mario Ibañez, del despatx Uría Menéndez, veu les reformes inevitables per la mateix piràmide poblacional: cada any menys treballadors hauran de mantenir més pensionistes.
El diagnòstic s'ajusta al d'organismes internacionals com ara l'FMI, que la setmana passada va subratllar que la longevitat era un "risc" que han de preveure tots els estats. El director d'afers monetaris, José Viñals, va recomanar que l'impacte financer de viure més anys es pal·liï augmentant l'edat de jubilació, retallant les quanties de les pensions o ampliant el període de cotització necessari per rebre-les. Segons l'FMI, si l'esperança de vida augmenta tres anys el 2050, el cost de l'envelliment de la població a escala mundial s'haurà disparat un 50%.
