La resposta catalana

El PP i el PSOE ho tenen tot a punt. Rajoy no amaga les cartes. El seu govern tindrà una filosofia i un programa gairebé idèntics als d'Aznar, per bé que ell "escoltarà". I Rubalcaba promet el que té i el que no té perquè se sap perdedor. Vol seduir el votant d'esquerres per tenir una derrota no traumàtica i trampejar la situació interna. Els partits catalans no ho tenen tan clar. CiU té en Duran, un candidat nacionalment vintage , també dins la federació. Algunes enquestes -i no pas carregades pel diable- li auguren un mal resultat que el situa darrere del PP a Catalunya, però el paralitza la por quan ha de dir què farà davant una majoria absoluta que veu feta. Duran prefereix encara, amb escenes dels anys del Cobi, sentir empresaris demanant-li que sigui ministre de Marina. ERC ha optat per un Alfred Bosch que en els primers debats ha encès l'alarma per la manca de gruix polític del seu discurs i ICV no innova amb Joan Coscubiela i busca socialistes emprenyats. Que difícil serà la resposta catalana després del 20-N.