BarcelonaEn els últims anys, l'independentisme ha estat notícia per les seves constants divisions, el seu caïnisme i les nombroses escissions. El resultat més tangible va ser la patacada el 28-N. Aquest clima ha començat a canviar amb l'arribada de les municipals. Alguns, no tots, semblen haver après la lliçó. El més ràpid ha estat Jordi Portabella, un dels polítics amb més olfacte de Catalunya. Va ser el primer a trencar el tripartit, abans que s'enfonsés, i ara ha estat el primer d'apostar per la unitat independentista, sempre amb la sorpresa de la direcció d'ERC.
El resultat ha estat la candidatura Unitat per Barcelona, en què van junts ERC; la Democràcia Catalana de Joan Laporta, que ocuparà el segon lloc, i Reagrupament, representat per Ignasi Planas, president de la Federació Catalana de Rugbi, que anirà de quatre. L'ARA els ha reunit en exclusiva al voltant d'una taula per parlar d'aquest arriscat experiment.
La lliçó del 28-N
El primer interrogant que es posa sobre la taula és per què s'ajunten després de tantes hostilitats. "Som la resposta a la demanda majoritària de la gran manifestació del 10-J", salta Portabella, deixant anar el titular que portava a la butxaca. Laporta remata: "Som el que més convé a Barcelona", i Planas, més modest, reconeix que "és la lliçó de les eleccions al Parlament". Qualsevol persona podria pensar que es podrien haver estalviat la guerra. "La lliçó del 28-N és que els que defensem el mateix hem d'anar units", explica Planas. Laporta és de la mateixa tesi, que cal saber llegir el mal resultat de l'independentisme com una crida a la unitat, i Portabella sentencia: "No hi ha cap projecte polític que s'enforteixi barallant-se i separant-se". Però l'expresident del Barça introdueix un matís, gens innocent, per justificar que aquesta unitat no era possible el 28-N: "És que ERC no tenia un candidat com Portabella", un elogi enverinat que es pot girar contra Joan Puigcercós. Però l'alcaldable d'ERC no vol embolics amb el partit, que ja n'ha tingut prou, i situa la causa en el procés de "maduració" de l'independentisme.
Laporta hi insisteix i destaca la "valentia" del republicà, que ha estat el "catalitzador" de l'acord. No va ser fàcil, perquè com recorda l'exlíder de Solidaritat, al principi es parlava d'un candidat de consens i ell "des del primer dia tenia clar que el candidat havia de ser el Portabella, perquè és l'únic independentista amb experiència municipal dins l'Ajuntament". Per això va trencar amb els seus excompanys de SI, que rebutjaven que la llista fos encapçalada per ERC. "Ells no volien fer un plantejament de sumar, sinó de dividir, de restar", explica Laporta, que revela que va oferir a Portabella anar l'últim de la candidatura si calia per facilitar el pacte. El republicà li torna les floretes recordant que Laporta, tot i presentar-se de candidat a la presidència de la Generalitat i haver aconseguit entrar al Parlament, "mai ha demanant ser el número u de la llista, i això marca el seu perfil humà, que no es mou per interessos personals, sinó per interessos polítics". Una confessió d'humilitat que contrasta amb la imatge pública que tenen els seus protagonistes.
L'acord ja ha rebut crítiques i se l'ha titllat de matrimoni de conveniència, però això no sembla importar gaire als seus integrants, perquè diuen que es tracta d'un pacte "estratègic". Amb tot, no descarten turbulències, Laporta ho reconeix: "Segur que sorgiran diferències, però les superarem perquè ens hi trobem molt còmodes, tots plegats". El representant de Reagrupament es refugia en la metàfora del camí: "No és una unió circumstancial, sinó que, per a mi, evoca la imatge d'un camí, que començarà ara i que seguirem junts molt i molt de tros". Laporta recorda que ell no té trajectòria política i, per tant, no té enemics, i posa Planas en el mateix sac, que assenteix. Tots dos vénen del món esportiu.
El que sí que és un polític de raça és Portabella, que identifica la llista d'Unitat per Barcelona com un "valor positiu" per a la societat, i aprofita per llançar un punyalet a la competència augurant que les diferències en la seva llista "no seran més importants que les que exhibeixen CDC i UDC per temes com l'impost de successions". Quan els pregunten si, a banda de la independència, han tingut temps de pactar un projecte de ciutat comú, salten tots alhora: "I tant!". Asseguren que és la primera cosa de què van parlar, i que ja estan d'acord en turisme, comerç, esports -sosté Portabella- i sobretot en què volen "fer de Barcelona la millor ciutat on viure i de Catalunya el millor país del món". D'ambició no els en falta, doncs. "Tenim ganes que comenci la campanya!", adverteix Laporta, escalfant inquiet per la banda.
Progressista amb tocs liberals
Però la pregunta és inevitable: l'equip atacarà per la dreta o per l'esquerra? I aquí hi ha matisos. Per Portabella, "és una llista que vol resoldre els problemes de la gent, superant una vella esquerra que ja no té respostes en tot Europa i una nova dreta que cada cop desassisteix més la gent". Entra Laporta: "La nostra proposta cobreix l'espectre de centre que ha dibuixat ara el Jordi. És una proposta social, progressista i amb tocs liberals, però no és de dretes o d'esquerres, és una proposta de centre àmplia". La millor manera de fixar la posició també és atacar el contrari: "També s'hauria de parlar molt sobre si els socialistes són d'esquerres", apunta el republicà, que ha governat amb ells en diverses legislatures. Falta saber quina ideologia defensa Planas: "Nosaltres hem defensat la transversalitat i la gent de Reagrupament fem una renúncia temporal a l'eix dreta-esquerra per centrar tota la potència en l'àmbit de l'independentisme". Però Planas admet que en el conjunt de la coalició ERC hi té un pes determinant i "en aquest terreny assumim les seves propostes".
La conversa acaba amb to distès, parlant de pactes. Entre Jordi Hereu i Xavier Trias, no es mullen, però garanteixen respectar la llista més votada, i asseguren que l'endemà del 22 de maig continuaran compartint grup municipal.
