Publicitat
Publicitat

LES FINANCES CATALANES

El Govern encén més la protesta sindical en confirmar la tercera retallada en les nòmines dels funcionaris

La retallada salarial als empleats públics augmenta fins al 5%

En plena efervescència sindical i amb la vaga general del 29-M a tocar, Artur Mas confirma el pitjor dels pronòstics: la retallada salarial dels treballadors del sector públic de la Generalitat serà d'un 5%. De fet, el cap de l'executiu ja va deixar entreveure aquesta possibilitat quan va anunciar que els treballadors públics haurien d'assumir per a aquest any una reducció del 3% a la paga de juny. Seria doncs, el tercer capítol d'ajustos en la retribució del col·lectiu de funcionaris, la crispació dels quals va in crescendo . Tot i això, Mas va advertir que només farà un pas enrere si el president espanyol, Mariano Rajoy, anuncia una mesura similar per a tot l'Estat.

"A hores d'ara només s'ha decidit que al mes de juny, del 5% de reducció de tot l'any, només se'n farà una part, concretament, el 3%", va explicar Mas després de l'entrevista amb el seu homòleg canari, Paulino Rivero, al Palau de la Generalitat. I va afegir: "La resta quedarà pendent per a final d'any". El cap de l'executiu català defensa que ja va exposar els seus plans quan va anunciar més retallades en els treballadors públics el 22 de novembre, tot i que llavors no va quantificar quina seria la reducció dels salaris. Igualment, quan la vicepresidenta Joana Ortega va fer pública el 17 de febrer la primera tisorada del 3% a la paga extra de juny ja va deixar la porta oberta a incrementar la retallada fins a un màxim del 5%, tot i que va aclarir que només es faria efectiva si era necessària. Menys d'un mes després ja es dóna per imprescindible.

Tanmateix, el Govern no concreta la fórmula amb què aplicarà el 2% extra de reducció salarial, ja que primer vol esperar a veure els pressupostos espanyols. Mas va deixar clar que si Rajoy decideix aplicar per al conjunt de l'Estat una mesura similar, la Generalitat retiraria la seva retallada i aplicaria "la mesura general". L'executiu català espera que sigui Madrid qui anunciï la impopular tisorada i vol calmar els ànims avançant que, si els comptes espanyols també preveuen mesures d'estalvi similars, aquestes no suposarien un greuge per als empleats públics catalans i que aquests no patiran més que els de la resta de l'Estat més enllà del 5%. Per sota d'aquesta xifra, però, no se salvaran.

Mas desconeix per ara les intencions de l'executiu central i afirma que l'abast de la seva retallada "a hores d'ara és una incògnita". En tot cas, no hi ha presses i la llei de pressupostos ja marca la ruta a seguir. L'article que preveu possibles retallades salarials posa com a data límit l'1 de maig per fixar la distribució i l'aplicació de la reducció si falla la negociació col·lectiva. Tanmateix, el diàleg amb els sindicats estan més trencats que mai i per això el Govern ja ha començat a concretar la tisorada. Només cal esperar a finals de març per descobrir les intencions de Rajoy i saber si els seus comptes ja preveuen una mesura similar. Si no fos així, el 2% que queda es restaria de la paga extra del desembre, com també ja preveu la llei de pressupostos i d'acord amb les competències de la Generalitat, que tan sols pot modificar alguns complements salarials i pagues extres, mentre que el sou base és un àmbit reservat al govern estatal.

Mas va tornar a reivindicar els deutes a Rajoy, però ho va desvincular de la retallada salarial. Si Madrid compleix, podran "complir amb l'objectiu de dèficit i fer unes polítiques més positives", però ni tan sols va obrir la porta a qüestionar la rebaixa salarial del 5%.

Plou sobre mullat en un sector que ja ha patit dues onades de retallades i diversos esquinçaments més. La primera tisorada va arribar el 2010 amb el tripartit d'acord amb una mesura imposada de Madrid i precisament també era del 5%. Llavors, però, es va aplicar de manera progressiva segons el sou del treballador i el 5% era la mitjana. Des de llavors, el 2011 les nòmines es van congelar, excepte en el cas dels interins, que van patir una reducció de jornada i sou del 15%. Els complements específics i els fons d'acció social i les aportacions a plans de pensions també s'han vist minvats o en alguns casos suprimits. Aquest anunci, que confirma les pitjors expectatives per al 2012, arriba igualment en un moment de molta oposició sindical a les retallades del Govern i a les primeres mesures del govern espanyol, sobretot amb la vaga general del 29 de març contra la reforma laboral, que obre la porta a aplicar EROs al sector públic. Una concentració demà a la tarda davant el departament de Governació serà la primera protesta posterior a l'anunci d'ahir de Mas.

Una administració adaptada

Per calmar els ànims davant un possible increment de protestes sindicals, Joana Ortega va assegurar precisament ahir, en l'acte del centenari de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, que l'executiu aposta per "l'enfortiment de la funció pública catalana" per a les pròximes generacions. Això sí, "adaptades a les necessitats del país". De fet, la vicepresidenta va recordar que el context no és precisament fàcil i que la situació "obliga" a fer aquests "avenços i canvis en el model".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT