Publicitat
Publicitat

ELECCIONS 2011

CiU maniobra perquè les eleccions no es converteixin en un plebiscit sobre l'ajust pressupostari

Les retallades canvien el guió del 22-M

Poc després de l'estiu, un dirigent de CiU comentava les enquestes amb un punt d'incredulitat i amb els ulls fent-li pampallugues: "Si es confirma serà un canvi radical, mai s'haurà concentrat tant de poder en un sol partit". A l'altra banda, quan va arribar el Waterloo socialista del 28-N, molts alcaldes del PSC van respirar alleujats: ara per fi tindrien sis mesos per marcar perfil tant respecte a una direcció del PSC afeblida com cap a un Govern convergent. El que no s'esperaven és que la precampanya es jugaria al voltant d'una paraula màgica de ressonàncies ultraliberals: retallades. I que això permetria fins i tot plantar batalla a Barcelona, on Jordi Hereu somia despert amb la possibilitat d'una remuntada que fins fa poc semblava impossible.

Per aconseguir el miracle, els socialistes compten aprofitar el bagatge acumulat com a gran força municipalista i recuperar l'eix esquerra/dreta. El millor exemple és la participació d'Hereu ahir a la manifestació de l'1 de Maig, obviant que és el govern de Zapatero qui obliga la Generalitat a complir amb uns objectius de dèficit draconians. Contradiccions al marge, la dinàmica de les retallades ha provocat fissures en el fins ara incommovible sentiment de victòria convergent a Barcelona i ha encès les alarmes de molts alcaldes i candidats de la federació. L'onada és tan gran que ha obligat el Govern a una maniobra clarament electoralista: deixar per després del 22-M una part de l'ajust en el capítol més sensible, el de Salut. El punt de no retorn per als assessors de Xavier Trias va ser la manifestació del 14 d'abril que va desbordar la plaça de Sant Jaume i on eren molt visibles les bates blanques dels metges. Trias és metge i sap que el català té un respecte quasi reverencial per aquest col·lectiu.

Oriol Pujol explica la retallada

En aquest context, el president del grup de CiU al Parlament, Oriol Pujol, va puntualitzar ahir a l'ACN que la retallada serà de més d'un 20% en departaments com Presidència, Economia i Territori, i serà "àmpliament per sota del 10%" en conselleries com les de Salut, Ensenyament i Benestar Social. Pujol intentava d'aquesta manera desmentir l'acusació de l'oposició que la retallada és lineal i indiscriminada. Tot i així, els assessors de campanya reconeixen que és difícil canviar en uns dies una bola de neu que han deixat que es fes gran.

Molts alcaldes socialistes (i també d'ERC i d'ICV) han aprofitat aquests mesos per veure's amb diferents consellers per exigir-los que les tisores passin de llarg de la seva ciutat i no han dubtat a posar-se al capdavant de la manifestació. Darrere l'ofensiva s'hi veu la mà de José Zaragoza, cridat pels mateixos alcaldes per evitar la debacle. I és ell qui ha decidit que aquesta sigui la primera campanya del PSC en què la presència del PSOE és non grata , però no per un atac de catalanisme sinó per evitar que es recordi qui és que no paga els fons de competitivitat. Tothom, doncs, fa una mica de trampa.

Barcelona decidirà la primera lectura d'urgència, però a fora caldrà estar atents a Girona, on un canvi tindria ressonàncies històriques; a Tarragona, on Josep Fèlix Ballesteros resa perquè els seus socis d'ERC superin el 5% i no el deixin en minoria; a Terrassa, on Pere Navarro aspira a derrotar de nou Josep Rull i situar-se a la graella de sortida del pròxim congrés socialista; a Badalona, on Jordi Serra vol ser el dic de contenció del discurs xenòfob del PP; i a Vic, on Josep Maria Vila d'Abadal aspira a una majoria absoluta que el convertiria en referent sobiranista d'UDC i en un maldecap per a Josep Antoni Duran i Lleida.

Uns altres que han de passar per la prova del nou de les urnes són els independentistes, en les seves variades manifestacions. ERC ha assumit el rol de pal de paller amb múltiples aliances locals que poden deixar sense oxigen la Solidaritat sense Laporta. A Barcelona es dirimirà, precisament, si l'estranya pirueta de l'expresident del Barça reforça un Jordi Portabella amb les enquestes en contra.

Però el 22-M és bàsicament una gran oportunitat per a CiU, perquè es dirimirà si es manté l'esquema de la Catalunya dual, és a dir, el PSC a les grans ciutats i al cinturó i els nacionalistes a l'interior i algunes ciutats mitjanes, o si entren en un paradigma nou, en la línia dels resultats del 28-N, amb una gran força nacional i municipal, la federació, i un partit mitjà i bàsicament metropolità, el PSC. Això sí que seria realment històric. Dependrà en gran part de la capacitat de CiU de superar tots els fantasmes inclosos en la paraula maleïda: retallades.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT