Per on retallem?

BarcelonaLa despesa en salut durant el 2010 ja ha superat en 850 milions d'euros les previsions, segons dades del departament d'Empresa i Ocupació. La cartera de serveis fa temps que està infrafinançada: o s'obtenen més ingressos o s'eliminen prestacions. Garantir la sostenibilitat del sistema sanitari en temps de crisi és el repte del conseller de Salut, Boi Ruiz. "Els recursos no són il·limitats", va advertir ahir Ruiz, qui va anunciar que per conscienciar la població l'usuari rebrà la factura de cada assistència mèdica. També es volen introduir criteris de gestió privada als centres públics. El conseller d'Empresa i Ocupació, Andreu Mas-Colell, ja ha advertit que la retallada començarà per la sanitat, que acapara un 43% del pressupost de la Generalitat. El vicedegà d'ESADE , Manel Peiró, creu, però, que és injust donar la culpa a la sanitat: "El forat és a tots els departaments. És la despesa més gran en volum però és la partida que dóna més beneficis socials". Els professionals volen que qualsevol reforma es faci comptant amb ells. "No es pot deixar d'invertir en sanitat però potser s'ha de gastar millor", diu Jaume Padrós, vicepresident del Col·legi de Metges. El sector reconeix que cal racionalitzar els serveis sanitaris i retallar despeses. En el que no hi ha acord és per on fer anar la tisora. Hem parlat amb professionals del sector -excepte els dels hospitals públics, que no es volen pronunciar fins saber quines seran les retallades- i aquestes són algunes de les seves receptes per millorar l'eficiència del sistema.

Cartera de serveis

Acotar i posar límits

La cartera de serveis no pot continuar creixent de forma il·limitada. Pocs s'atreveixen a parlar d'eliminar serveis i el mateix conseller de Salut ha garantit que la sanitat pública mantindrà el catàleg de prestacions. Tot i així, la metge i economista de la salut, Anna Garcia-Altés, diu que "ja és hora de plantejar-se l'efectivitat d'alguns serveis". "No cal fer un cribratge sistemàtic de tot, hi ha procediments que no són efectius i que no cal fer". Tot el que s'introdueixi a partir d'ara a la cartera de serveis ha d'estar molt estudiat: "Els tractaments i fàrmacs nous han de ser avaluats per una agència independent i si no aporten millores no hi poden entrar", diu Padrós.

Responsabilitat ciutadana

No cal anar al metge per un simple refredat

La presidenta del Col·legi d'Infermeria de Barcelona, Mariona Creus, creu que el sistema està molt medicalitzat i que caldria "responsabilitzar els ciutadans en la seva autocura". Potser no cal anar al CAP cada cop que ens constipem. Les infermeres tenen un rol en educació sanitària. "Si la gent té més informació anirà menys al metge", diu.

Organització territorial

Agrupar serveis per zones

"Té sentit que tots els hospitals comarcals facin un bypass si només en fan un a l'any?", es pregunta Garcia-Altés. Aquesta metge i economista proposa reorganitzar els hospitals de tercer nivell perquè l'oferta es pugui agrupar en el territori i concentrar en determinats centres.

De fet, en una entrevista ahir a TV3 el conseller va avançar que els serveis d'hospitals i ambulatoris es reorganitzaran i no s'oferiran totes les prestacions. També vol aprofitar els centres privats abans de construir nous hospitals públics.

Historial únic

No repetir proves

Una forma de racionalitzar els serveis sanitaris és amb l'historial únic independentment del centre o del metge. "L'arbre sanitari ha de tenir accés a l'historial del pacient per, així, no duplicar proves", diu Aurora Huerga, del sindicat CCOO.

Copagament

Pagar per anar al metge?

Seria una de les mesures més polèmiques i el govern de la Generalitat ja ha dit que no està sobre la taula. En canvi hi ha veus que diuen que si es pagués, ni que fos un preu simbòlic, per anar al metge es reduiria la hiperfreqüentació, sobretot en l'atenció primària. "Si el copagament passa per dissuadir el pacient d'anar al metge, està mal enfocat", diu Antoni Gallego, secretari general del sindicat Metges de Catalunya. El Govern ja ha dit que no l'aplicarà, ja que perjudicaria les classes més desfavorides, com ara els pensionistes. De copagament ja n'hi ha, però en el capítol de farmàcia.

Despesa farmacèutica

Revisar el copagament en farmàcia

Un jubilat amb poder adquisitiu ha de tenir els medicaments gratis i un aturat no? Una de les propostes del sector passa per revisar el copagament en farmàcia. El Col·legi de Farmacèutics proposa també limitar la despesa farmacèutica en hospitals. "Per què es donen tants fàrmacs a través dels hospitals quan tenim una xarxa de farmàcies al servei dels ciutadans?", es pregunta Jordi Dalmases, president del Col·legi de Farmacèutics. Assegura que amb la recepta electrònica s'ha racionalitzat l'ús dels medicaments en dispensar només allò que el pacient necessita. CCOO també proposa que si el pacient vol comprar un fàrmac de marca quan hi ha genèrics, la Seguretat Social no ho cobreixi, i els metges de primària demanen poder receptar per principi actiu i no per marques o genèrics.

Privatització

Canviar la gestió d'alguns dels serveis

Si el copagament és polèmic, parlar de privatització de serveis és encara més impopular. "En salut, si una cosa hem de deixar enrere és el debat de la privatització", deia a aquest diari l'exconsellera Marina Geli. "El sector públic ja ha incorporat una part important del sector privat i parlar de privatització desmuntaria el nostre model". La sanitat privada ho veu diferent. "Si privatitzar vol dir donar serveis a empreses amb ànim de lucre, estem d'acord", diu Lluís Monset, gerent de l'Agrupació Catalana d'Establiments Sanitaris (ACES).

"S'ha d'evolucionar cap a un sistema més obert. Els mercats són més eficients en un entorn de competència". Monset considera que privatitzar alguns serveis "té molts avantatges". Un altre tema és qui paga. "Els ciutadans han de pagar en funció de la seva capacitat econòmica per mantenir la gratuïtat del 20% que es manté en el llindar de la pobresa", explica Monset, qui també proposa modificar la llei d'ordenació sanitària de Catalunya. "Si no ho fem, només taparem forats i el sistema tornarà a ser deficitari".

Contractació de mútues

Desgravació fiscal de les assegurances privades

Aquesta és una fórmula que també recolzava l'exconsellera Geli. A Catalunya hi ha doble afiliació a la sanitat pública i a mútues privades. "Aquest 25% de la població catalana que paga assegurança ha contribuït al sosteniment global del sistema", diu Monset. I la forma de compensar-los és que desgravin impostos en la declaració de la renda. CCOO només acceptaria això si "les persones que tenen mútua no utilitzen el sistema públic".

Reforma fiscal

Apujar impostos

El col·lectiu Dempeus per la Salut Pública proposa aconseguir finançament per a la sanitat mitjançant l'augment dels impostos: l'impost sobre la renda i sobre el patrimoni. I es nega que les retallades passin per reduir encara més el sou dels professionals, per retallar les prestacions o per implantar criteris empresarials a la sanitat pública.

Aprimar estructures

Més autonomia dels centres

"El nostre sistema sanitari està superdotat d'equips directius, sobretot en la concertada, i això encareix el sistema", diu Carme Navarro, de CCOO. El Col·legi de Metges demana que els centres públics tinguin autonomia real per gestionar pressupostos. "Les traves burocràtiques de l'ICS són excessives i no és prou flexible per un sistema que ha de ser innovador", diu Peiró. I la Societat Catalana de Medicina Familiar també demana separar la gestió dels hospitals de la primària.

Ramon Cunillera, director general del Consorci de Salut i Social de Catalunya proposa "aprofitar al màxim els recursos". "Des de l'àmbit privat es pot donar servei públic i els centres concertats han de poder buscar ingressos més enllà de la Generalitat".

Nou model retributiu

Adéu a la plaça vitalícia

L'informe Vilardell ja proposava un model retributiu que reconegués la tasca dels professionals "d'acord amb la seva responsabilitat, dedicació i compliment d'objectius". Segons Peiró, "no es pot tractar igual els metges que són molt bons i els que no".