CRISI DEL DEUTE
Crònica 15/01/2012

El retorn del 'carry trade'

àlex Font Manté
3 min
PLUJA DE MILIONS  La barra lliure del BCE Als bancs ha despertat l'interès de les entitats financeres
 Per comprar deute públic.

Des del gener del 2010 han passat moltes coses, però estem en un moment molt similar. Aleshores encara faltaven cinc mesos perquè esclatés la crisi de Grècia però, igual que ara, els experts ja alertaven del risc d'una nova caiguda de l'economia. En aquell moment, el Banc Central Europeu mantenia els tipus d'interès de l'euro en el seu mínim històric de l'1% i el BCE oferia barra lliure de diners a la banca. Dos anys després, el BCE torna a tenir els tipus d'interès a l'1% i ha reinstaurat la barra lliure per a les entitats financeres, però amb condicions encara més beneficioses.

Gràcies a aquesta barra lliure, les entitats financeres van obtenir el desembre la xifra rècord de mig bilió d'euros i pagant uns interessos de l'1% a un termini de tres anys. La pluja de milions ha provocat que aquesta setmana els bancs hagin inundat els mercats del deute comprant bons d'Espanya i Itàlia. Amb l'allau de peticions rebudes, el Tresor espanyol va aconseguir en un sol dia 10.000 milions d'euros, el doble del previst inicialment. Amb el que va obtenir l'Estat en poques hores, Catalunya satisfaria totes les necessitats de finançament per a tot l'any.

La pràctica d'agafar diners barats del BCE i reinvertir-la en deute públic, coneguda amb el nom anglès de carry trade , va ser molt criticada en el passat. Igual que ara, fa dos anys la banca ja es va atipar de fer carry trade . La diferència entre el que pagaven al BCE i el que cobraven dels països permetia als bancs aconseguir sucoses rendibilitats que els permetien guanyar energia en un moment de debilitat. En aquell moment, el carry trade va considerar-se un exemple del mal funcionament de les entitats financeres, que en comptes de fer servir els diners del BCE per prestar-los a qui els necessita (famílies i empreses) l'utilitzaven mirant pel seu propi benefici.

L'estratègia del BCE

Ajuda indirecta als països amb problemes

L'actitud de les entitats financeres no ha canviat arran de la nova barra lliure: tan aviat com ha arribat el diner barat del BCE, s'han llançat a comprar deute públic en massa. Però la gran diferència és que ara països com Espanya i Itàlia, que estaven passant moltes penúries per vendre deute, han rebut aquestes compres amb gran alleugeriment. Gràcies a la forta demanda, Itàlia ha pogut rebaixar a la meitat els interessos per als seus bons amb venciment a un any, que han passat del 5,9% al 2,7%. I només en un mes.

De manera inesperada, el president del BCE, Mario Draghi, ha aconseguit insuflar ajuda als països amb problemes. El Banc Central Europeu té prohibit ajudar directament els estats, però ningú li prohibeix fer-ho de manera indirecta, com ho ha fet ara. L'interès dels bancs per comprar deute públic ha estat tan voraç que fins i tot han aconseguit que Alemanya vengués deute amb interessos negatius per primera vegada a la història. Dilluns el país d'Angela Merkel va vendre 3.900 milions d'euros amb una rendibilitat del -0,012%. És a dir, que els compradors no només no cobraran res per aquesta inversió sinó que hi perdran diners.

Sembla que els inversors perceben que el deute de la locomotora europea és un valor refugi en moments de turbulències. Alemanya, de fet, és una de les poques grans potències que mantenen la màxima nota de les agències de qualificació (AAA). Els Estats Units la van perdre a l'estiu i França divendres.

Encara queden obstacles

Itàlia i les comunitats autònomes ho tenen difícil

Tot i el bon inici en la venda de deute gràcies al carry trade , els països de l'euro encara han de superar molts obstacles aquest any. Qui ho té més difícil és Itàlia, que ha de vendre una ingent quantitat de deute durant tot el 2011. En total, 220.000 milions d'euros, gairebé el triple que els 81.000 milions que ha d'aconseguir Espanya.

En el cas d'Espanya hi ha una dificultat afegida, que és el finançament de les comunitats autònomes, per a les quals és cada vegada més difícil vendre deute als mercats internacionals. El deute d'algunes comunitats (com el País Valencià i Castella-la Manxa) ja ha estat qualificat de porqueria per les agències de qualificació, cosa que impossibilitarà que accedeixin als mercats. Catalunya no està en aquests nivells, però els inversors internacionals tampoc li volen comprar deute i el conseller Mas-Colell ha de sortir-se'n com pot venent bons patriòtics i tancant crèdits puntuals amb els bancs.

La gran esperança de les comunitats és que el govern espanyol ofereixi alguna fórmula similar als hispanobons , que permetria a les autonomies vendre deute amb l'aval de l'Estat i rebaixaria els interessos que s'han de pagar.

stats