Publicitat
Publicitat

COP AL TERRORISME ISLAMISTA

La revenja no és noble, i què?

Llenguatge Van començar a parlar d'un món més segur i ara admeten que ho serà a mitjà termini. A curt termini, pot ser tan insegur o més. Van començar a dir-ne justícia i ara Giuliani lidera la sortida de l'armari per dir-ne revenja Absència Hi ha buidor perquè la Zona Zero és plena de periodistes però no hi ha res per veure. La venjança se serveix freda i et pot deixar glaçat

Per què dir-ne justícia? Un electricista que va enterrar el seu germà en l'atemptat de les Torres Bessones deixa anar: "Dir-ne justícia és el llenguatge dels polítics, per mi això és revenja". Reivindica la sinceritat d'un sentiment enfront de la correcció política. Un treballador en el rescat que des de llavors necessita assistència per respirar declara: "Em fa feliç que Bin Laden hagi mort abans que jo". La mort del criminal alleuja la víctima quan la víctima és viva i el botxí ja no. El còmic de la cadena Fox Glenn Beck, monologuista en cap del Tea Party, obre el programa dilluns a la nit criticant les celebracions per la mort de Bin Laden: "Això és ofensiu, Amèrica és millor que això". I a l'instant fa llançar confeti al plató, fa sortir una banda musical i es posa a ballar. Són tres casos significatius, però en trobaríem a l'altra banda. En uns mitjans abocats als detalls sobre l'operació que avancen el guió de la pel·lícula que veurem aviat, se senten veus reclamant que les morts requereixen reflexió i silenci.

I llavors reapareix Giuliani. L'exalcalde Giuliani apareix a la cadena ABC, entrevistat a peu de carrer a la Zona Zero. És l'home que va saber connectar amb la població i convertir la derrota més humiliant del 2001 en una victòria, la d'unir la ciutat per aixecar-se plegats. I Giuliani diu: "Quan vaig saber la notícia vaig sentir una satisfacció real, un alleujament i un sentit clar de revenja". I afegeix: "La revenja no és un sentiment noble, però és humà. Haver-lo vist morir de causes naturals hauria estat pitjor". I ho remata: "Ja li havia dit al president Bush que m'hauria agradat ser el que l'executés personalment". Si la revenja és un plat que se serveix fred, en aquest cas Giuliani l'assaboreix amb la fredor de deu anys d'espera. I no se n'amaga.

De la tolerància zero a la Zona Zero. El 2001, en el pitjor moment, amb milers de cadàvers de cos present i el símbol del progrés americà enderrocat i encara en flames, Giuliani va demostrar carisma, autoritat, comprensió i lideratge, molt més que Bush. Va saber estar a prop de les víctimes i convèncer-les que la vida tenia encara més sentit. Va fer de la reconstrucció de la ciutat un objectiu, tot i que sempre va parlar també de justícia. Time el va elegir personatge de l'any. Emocionalment, que un dia Nova York passés a ser la ciutat més vulnerada del món hauria estat un cop fort per a qualsevol alcalde, però encara més per a Giuliani, l'home que va rellevar Dinkins, demòcrata i i afroamericà, una mena d'Obama anticipat que era acusat d'excés de bonisme, i que va veure com Manhattan s'omplia de homeless i s'arruïnava. El 1994, el milionari Giuliani va prometre qualitat de vida i tolerància zero i en dos mandats va reduir més d'un 60% el crim en una capital que va canviar la fama d'insegura per premis a la seguretat. Tant de temps vigilant el crim intern, i llavors va arribar el terrorisme global. Des del 2002, es guanya la vida amb el negoci de la por. Presideix l'empresa Giuliani Partners LLC, assessoria en seguretat. La seguretat com a negoci, la inseguretat com a derrota,i la revenja com a victòria amarga. Innoble però humana, diu ell.

"Ain't nothing to see ". Centenars de periodistes s'acumulen per fer connexions en directe a la Zona Zero. Al seu voltant hi ha un col·lapse que provoquen els curiosos, però sobretot la gent que vol agafar el metro. Hi ha molta policia, si deixes una maleta a terra més de deu segons algú et demana de seguida que la tornis a agafar. Però la feina principal de la policia és dir a la gent que no s'encanti. " Ain't nothing to see ", em deixa anar una policia a crits. Té tota la raó: no hi ha res per veure. Fins que dijous vingui Obama, la Zona Zero continua sent un no-espai, un forat, un buit. Centenars de presentadors fan stand-ups com els feien quan hi havia les Torres, com el fan al davant de la Casa Blanca, però no hi ha res per veure. Aquest és el drama: Bin Laden no hi és, les Torres tampoc i l'única notícia és esperar. Témer la revenja del revenjat i desitjar que no arribi. Esperar que no hi continuï havent res per veure, que no hi hagi notícia.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT