Publicitat
Publicitat

NIT DE SANT JOAN

Dotze espelmes i molta policia evoquen la tragèdia de fa un any sense aigualir la festa

La revetlla més llatina recupera Castelldefels

Des de fa anys, Castelldefels i la seva platja és un dels llocs més sol·licitats per passar la revetlla de Sant Joan. Ahir no va ser una excepció. Els trens, sobretot entre les 10 i les 12 de la nit, arribaven atapeïts de persones, la majoria joves i llatinoamericans, amb ganes de gresca, mentre a poc a poc l'ampla i llarga platja s'omplia de gent i d'enginys ben diversos i el cel s'il·luminava intermitentment.

Però malgrat les ganes de xerinola, hi havia el record del tràgic accident d'ara fa un any que va acabar amb la vida de 12 persones, que van ser envestides per un tren. "Els llatins tenim curiositat per veure el lloc on es va produir la tragèdia", deia en James, un colombià que viu a Manresa, i expressava certa morbositat compartida per molta gent. "El dispositiu policial és exagerat, hi ha d'haver control, però això és massa", opinava una dona que viu just davant de l'estació de Platja de Castelldefels.

D'un any ençà havien canviat poques coses en aquesta estació. Nit calorosa i serena, trens que funcionaven amb retard i amb gent entaforada com sardines, la passarel·la per damunt de les vies tancada a pany i forrellat i moltes ganes de festa. Hi havia, però, algunes diferències. Tot i que algú anava més begut del compte, tothom era conscient que no podia badar i es van obeir totes les indicacions. El dispositiu de vigilants privats i agents policials, potser exagerat, i dotze espelmes, una corona i diversos rams de flors i fotografies a la sortida de l'estació recordaven que en aquesta revetlla hi faltaven per sempre més una dotzena de persones.

Quan encara no s'havia post el sol, a l'estació de Bellvitge joves i famílies esperaven l'arribada del tren que els portés cap a la platja per passar la revetlla. En aquesta estació no hi havia policia ni vigilants. La família Buitrago, d'origen guatemalenc i residents en aquest barri de l'Hospitalet de Llobregat, fan aquest trajecte "cada any", deia el pare, el Carlos, mentre la filla, la Natàlia, afirmava convençuda: "Nosaltres no creuarem per les vies perquè està prohibit i és perillós". En arribar a Platja de Castelldefels un cordó de vigilants privats conduïen els viatgers cap al pas subterrani, en una operació que es feia ràpidament. Hi ajudava que per sortir del recinte de l'estació hi havia una porta oberta de bat a bat controlada per agents de la policia local de Castelldefels. Ells eren els encarregat d'aturar i escorcollar els que els semblava que podien portar algun objecte perillós. En un segon pla, s'ho miraven els Mossos d'Esquadra.

La Yohenny, veneçolana; en David, madrileny, i la seva filla Ofèlia hi van arribar en tren des del centre de Castelldefels. "Ho hem fet per curiositat, per veure com estava, i m'ha sorprès la gran quantitat de policia i que la gent és molt cívica i tranquil·la", deia la Yohenny. Una tranquil·litat, però, que es va veure pertorbada quan, a prop de la mitjanit, dins d'un establiment de queviures situat just davant de l'estació, l'empleat va agredir amb arma blanca un client perquè es pensava que el volia robar. El jove, ferit lleu, va ser traslladat a l'Hospital de Bellvitge.

La platja, un poti-poti

Aliens al guirigall de l'estació, la platja, força plena de gent -potser menys que altres anys-, es convertia en un gran brollador amb infinitat de propostes per divertir-se: barbacoa per omplir l'estómac; generador per tenir una mica de llum; torxes per delimitar l'espai; tendes de campanya per poder descansar; petites fogueres, tot i la prohibició, per no trencar la tradició; música de tot tipus -preferentment salsa-; l'ensordidor i repetitiu so dels petards i l'olor de pólvora permanent a l'ambient, i valents que es remullaven en la nit més curta de l'any.

La Candina, en James, en Carlos i l'Anthony menjaven i bevien productes típics del seu país, Colòmbia, mentre explicaven que havien triat Castelldefels "perquè hi ha un ambient molt familiar i és molt bonic". Els xilens Verónica i Patricio, veïns de Viladecans i que s'havien desplaçat en autobús, confiaven poder-se banyar "com cada any". Mentrestrant, la xilena Allisson es petonejava amorosament amb el seu xicot, el paraguaià Juan, tot i els records del succés de l'any passat. "La sang de les persones atropellades em va esquitxar", explicava l'Allisson. Malgrat haver viscut en primera persona la tragèdia, repetia escenari de revetlla.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT