Publicitat
Publicitat

POLÈMICA POLÍTICA

L'extrema dreta flamenca proposa amnistiar els col·laboracionistes nazis

La revisió del passat també divideix Bèlgica

Flamencs i valons han revifat un altre motiu d'enfrontament. El país debat ara si amnistiar els antics col·laboradors del nazisme és girar un full negre de la història o negacionisme.

La majoria flamenca del Senat belga ha acollit amb bons ulls una proposta del partit d'extrema dreta Vlaams Belang (VB) que demana l'amnistia per als col·laboradors del nazisme. Una proposta que han qualificat "d'insult" a Valònia.

Si flamencs i francòfons no són capaços de posar-se d'acord per construir un futur junts, encara menys ho són per revisitar el seu passat. El col·laboracionisme nazi, que és juntament amb el colonialisme al Congo un dels episodis més negres de la història belga, ha tornat a dividir els veïns del sud i el nord del país.

Encara que l'únic efecte que tindria aquesta "amnistia" seria retirar als antics col·laboradors del nazisme l'estatus de "traïdors del país", la mesura té un caràcter molt simbòlic per a uns i altres. Segons els historiadors, bona part del col·laboracionisme belga amb els nazis es va donar a Flandes, al nord, on milers de persones van ser de fet condemnades després de la guerra pels seus contactes amb l'invasor alemany.

Entre el 1942 i el 1944 es calcula que més de 30.000 jueus van ser deportats de Bèlgica cap a camps d'extermini de Polònia.

"L'amnistia és un escàndol i un error", ha dit el president de la regió francòfona de Valònia, Rudy Demotte. Com ell, totes les formacions francòfones -socialistes, democratacristians, verds i liberals- denuncien que acceptar l'amnistia seria una ofensa cap a les famílies de les víctimes i dividiria encara més a Bèlgica.

El ministre de Justícia, Stefan De Clerck, dels democratacristians flamencs, s'ha posicionat a favor de la proposta de la formació xenòfoba Vlaams Belang perquè considera que és la millor manera de girar full. "Ha arribat el moment d'oblidar", va arribar a dir, cosa que va provocar molt malestar entre les organitzacions jueves de Bèlgica. Unes paraules que el Partit Socialista ha qualificat d'"aberrants" i "escandaloses". Pel senador del PS Philippe Mahox, al darrere de les paraules del ministre De Clerck hi ha "pur negacionisme".

Un any sense govern

Sobre com pot afectar aquest nou element la trencadissa política actual, el politòleg de la Universitat Lliure de Brussel·les Regis Dandoy apunta que "reobrir el debat no beneficiarà l'actual polarització" entre socialistes francòfons (PS) i flamencs sobiranistes (N-VA), els dos partits més votats a les eleccions del 13 de juny del 2010. La polèmica tampoc facilitarà les coses al nou encarregat de formar executiu, el líder socialista Elio Di Rupo, que diumenge va rebre l'ordre del rei, Albert II, de formar una coalició de govern. Si l'enèsim pla reial per posar punt i final a la crisi política belga funciona, Di Rupo es convertirà en el primer francòfon al capdavant del govern federal belga en els últims trenta anys. Un càrrec que, des de fa tres dècades, ocupen candidats flamencs perquè són la comunitat més nombrosa del país.

Di Rupo treballa ara en una proposta de base per a un acord de finançament i una reforma de l'estat del benestar que haurà de comptar amb el suport de la majoria del Parlament i, el més difícil, amb el suport de la N-VA, que aspira a aconseguir un estatut d'autonomia fiscal més ambiciós per a Flandes.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT