Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI D'AMÈRICA LLATINA

La revolta indígena a Bolívia pot precipitar la fi d'Evo Morales

La dicotomia desenvolupament / protecció ambiental és un conflicte recurrent. Bolívia, per culpa d'unes infraestructures deficients, té dificultats per integrar el seu territori. Al mateix temps, aquesta precarietat viària propicia la preservació de grans reserves naturals. Confrontat a aquesta disjuntiva, Evo Morales -el primer president indígena de Bolívia, el defensor de la Pachamama, el crític del capitalisme depredador- va escollir la contradicció flagrant el dia que va beneir la carretera de la discòrdia.

La via en qüestió, procedent del Brasil, ha de travessar el Parc Nacional Isiboro Secué (Tipnis), i destruirà de passada 600.000 hectàrees forestals que són l'hàbitat de tres ètnies indígenes. Per salvar aquesta contradicció, Morales ha acabat cometent greus errors. El pitjor ha estat la repressió violenta dels opositors al projecte. Però també ha menystingut els indígenes afectats oferint-los diàleg quan les obres ja estaven en marxa, violant el dret a consulta prèvia consagrat en la Constitució i oblidant la seva pròpia màxima: "Governar obeint el poble".

El conflicte del Tipnis també ha deixat al descobert les aliances que sustenten la primacia electoral de Morales. Perquè malgrat que en conjunt representen dos terços de la població, no totes les comunitats indígenes tenen el mateix pes. Ni el mateix suport del govern.

Els afectats per la carretera són els indígenes de l'Amazònia oriental, amenaçats ja pels madereros i per l'avenç dels colonitzadors, que no són altres que els quètxues i aimares dels Andes, els grups indígenes més pròxims a Morales. També són colonitzadors els cocalers del Chapare, dels quals el president va ser líder. Els uns i els altres integren el nucli dur del seu suport social. I els uns i els altres volen més terres de cultiu.

Els deutes del president

¿Com se satisfaran les demandes d'aquests grups si s'acaba aturant el projecte de la carretera, tal com promet ara Morales per frenar el malestar? Els deutes personals del president estan molt presents en aquesta confrontació. Fins al punt que llengües verinoses apunten que OAS, l'empresa brasilera que finança la carretera, va contribuir a la seva campanya electoral. Per no esmentar que, de passada, la nova infraestructura resta protagonisme al departament de Santa Cruz -el més gran, el més ric i el més díscol- com a principal entrada al país des del Brasil.

El resultat de tants errors i doble joc és que els que avui subscriuen aturades i tallen carreteres ja no són només els sospitosos habituals. La base social i geogràfica de la protesta es va ampliant, els ministres van plegant, les confederacions indígenes es van desmarcant i el conflicte del Tipnis ressuscita altres reivindicacions mal resoltes. Bolívia s'acosta a una confrontació com la que el 2003 va expulsar Sánchez Lozada de la presidència.

En els sis anys que porta al poder, Morales ha afrontat conxorxes i protestes; però ha resistit i les urnes l'han refermat. Seria irònic que sigui aquesta crisi, originada per una demanda indígena, el que acabi dilapidant el seu projecte revolucionari, tan incòmode com renovador. I el més humiliant és que ell en serà l'únic responsable.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT