El sastre desmunta la versió de Camps
El sastre José Tomás afirma que Francisco Camps mai va pagar cap vestit. "El que més importava al Bigotes és que no se m'escapés que aquests senyors no pagaven", ha declarat en el judici.
VALÈNCIA"Camps em va trucar diverses vegades i em va dir que, si el treia d'aquesta, no em faltaria de res". Així va relatar ahir el sastre de Milano i Forever Young, José Tomás, una de les converses mantingudes amb l'expresident valencià Francisco Camps dies després que esclatés el cas dels vestits. La seva declaració davant el tribunal que jutja Camps i l'exsecretari general del PP valencià Ricardo Costa, per un presumpte delicte de suborn passiu era una de les més esperades per la importància que pot tenir per al futur processal dels acusats. En una de les seves respostes a les preguntes de l'acusació, Tomás va assegurar que Camps va intentar dirigir la seva declaració davant el jutge Baltasar Garzón prometent-li "que a València no li faltaria de res" si el lliurava de la imputació d'haver rebut regals de la trama corrupta Gürtel.
El sastre més mediàtic -que va dir que no és sastre sinó "director de moda"- va ser taxatiu quan va jurar "davant de Déu que Camps mai va pagar ni un euro" per les peces adquirides en les dues botigues en què va treballar. Segons la seva declaració, els vestits, les americanes o els pantalons que compraven Camps i Costa tant a Milano com a Forever Young "les pagava Pablo Crespo". Tomás va explicar que existia un compte anomenat Comunitat Valenciana, que agrupava les compres que feien els dirigents del PP, sense distinció, i que Crespo -empresari, militant popular i un dels capitosts de la trama Gürtel- era qui ingressava diners en aquest compte.
La declaració de Tomás tenia una importància especial perquè de tots els testimonis que van treballar a les botigues és l'únic que parla amb total coneixement de causa pel càrrec que ostentava. A més, tractava amb Álvaro Pérez, el Bigotes, un altre dels líders de la trama, i Crespo, i sabia que eren ells els que pagaven les peces "que s'enviaven a València" perquè, tal com va afirmar, el que més els importava és que no se li escapés "que els senyors a qui compraven la roba no la pagaven". L'encarregat de saldar els deutes era Crespo i "sempre ho feia amb bitllets de 500 euros".
Tomás va negar també que sentís animadversió per Camps o Costa: "Tot el contrari, els estimava moltíssim i em dol a l'ànima tota aquesta situació". Per dotar de credibilitat la seva declaració, el sastre no va dubtar a dir obertament que sempre ha votat el Partit Popular i que, per tant, se sentia "orgullós" de vestir l'expresident valencià, per a qui "sentia una gran admiració". Igual que amb el Bigotes, Camps defuig ara qui el pot condemnar amb el seu testimoni. No obstant això, segons va descriure Tomás, va haver-hi un dia en què la seva relació era molt fluïda. "Li prenia les mides a l'Hotel Ritz quan venia a Madrid, i mai deixava que ningú li fes res si jo no hi era", va explicar.
La intimitat de Francisco Camps està quedant al descobert en aquesta vista. Ahir es van tornar a detallar les seves mides corporals. Sobre aquest tema, Tomás va aconseguir treure un somriure al mateix acusat quan va detallar que Camps "tenia un bon tipus" però les seves mides "eren molt especials" perquè "el seu cul és més gran que el del patró original".
Costa sí que va pagar alguna peça
La declaració de Tomás va ser una mica més beneficiosa per a qui sembla el convidat de pedra en aquest procés. El sastre va reconèixer que Costa sí que va pagar algunes de les peces que es van confeccionar gràcies al fet que ell mateix va ser "a la casa de Costa de Castelló per prendre-li mides". Però la mecànica per al lliurament dels vestits era la mateixa en els dos acusats: els encàrrecs "s'enviaven a la seu d'Orange Market a València".
L'interrogatori a un dels testimonis fonamentals en la que es coneix com a causa dels vestits continuarà durant la jornada d'avui amb les preguntes de les defenses.
