Publicitat
Publicitat

La producció creix per l'impuls de les exportacions, però no es crea ocupació

El sector del metall veu la salvació a fora

Un cop aturada la tempesta de tancaments i EROs dels últims tres anys, la tímida recuperació del sector metal·lúrgic requereix parar atenció al mercat interior, clau per refermar la remuntada.

Els efectes negatius de la crisi en el sector metal·lúrgic català se suavitzen. La producció industrial manté la remuntada després de tancar el 2010 en positiu, amb un creixement de l'1,7%. La destrucció d'ocupació es va moderar del 18% al 4,5% l'any passat i es va frenar el nombre d'empreses que van haver de tancar. El motiu de tot plegat, segons el president de la Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM), Antoni Marsal, és el bon ritme del comerç exterior. Malgrat tot, per assegurar la sortida de la crisi, que de moment és "molt i molt lenta", Marsal va reconèixer que caldrà actuar sobre el mercat interior, que no veu la llum. "Si en un temps no el reactivem, la recuperació no es podrà consolidar", va afegir, i va recordar que algunes empreses del sector encara tenen un 60% de les vendes en el mercat espanyol.

Entre altres aspectes, també es va referir a la necessitat de reactivar l'activitat en l'obra pública. "Cal que la paràlisi actual sigui puntual, ja que, si no, correm el risc de col·lapsar el sistema", va advertir el president de la patronal.

De moment, però, les exportacions són la salvació per a moltes companyies. El 2010 van créixer un 14,26%, mentre que les importacions del sector van avançar un 6,96%, cosa que beneficia la balança comercial, encara deficitària. Per subsectors, destaquen l'increment de les exportacions de l'automoció, en un 22%, i les de béns d'equipament mecànics, en un 20%.

Un altre símptoma que la situació millora són les dades d'inversió previstes per aquest any, que ja apunten a una represa dels plans aparcats durant els últims quatre anys. Segons Marsal, això demostra que en el teixit productiu català encara hi ha moltes empreses amb projectes d'esperit innovador i amb ambició d'anar més enllà del mercat interior. "Són les que hauran de tirar del carro, perquè el món ja ha començat a créixer però aquí encara som a la cua", va lamentar.

La plantilla no creixerà

Malgrat que el sector recupera el pols després de tres anys en caiguda lliure, la creació de nous llocs de treball encara no arribarà aquest any, segons l'enquesta de la UPM. La lectura que va fer la patronal és que les empreses estan en la fase d'estabilitzar-se i tornar a créixer, però que en molts casos la producció encara se situa entre un 20% i un 30% per sota dels nivells previs a la crisi.

En els casos més delicats, en aquelles empreses amb més dependència del mercat espanyol, Marsal no va descartar nous episodis de retallades de plantilla aquest any.

El sector metal·lúrgic és un dels que ha patit més en els últims tres anys la destrucció d'ocupació. Segons la patronal, es van destruir 84.000 llocs de treball entre 2007 i 2010, període en què van tancar 4.500 empreses, un 22% del total. A més a més, la meitat dels treballadors del sector han patit en aquest període algun tipus d'expedient de regulació d'ocupació (ERO), ja sigui d'extinció de contractes, de suspensió o de reducció de jornada.

Pel que fa als problemes que assenyalen les empreses com a traves per superar la crisi, set de cada deu van apuntar a la debilitat de la demanda interna, mentre que un 36% van mencionar el repunt dels preus de les matèries primeres i la caiguda, en canvi, dels preus de venda. Les dificultats de tresoreria, derivades del tap en el mercat financer, també són un problema important per al 34% dels enquestats.

Durant l'any passat, la retallada de costos -per diferents vies- va ser una constant en vuit de cada deu empreses.

Les assignatures pendents per part de l'administració són, segons el sector, els principals temes que ara mateix estan sobre la taula de la mesa del diàleg social a Madrid. Segons Marsal, que també és vicepresident de la patronal espanyola Confemetal, s'han de millorar la gestió de l'absentisme i la flexibilitat, unes fites que es poden tancar amb el pacte sobre negociació col·lectiva que ja es és a la recta final.

Els sous no són el problema

El president de la patronal metal·lúrgica també es va referir a les deslocalitzacions industrials anunciades a Catalunya, principalment en el sector de les dues rodes, amb els tancaments de Derbi i Yamaha. Va analitzar que no es tracta d'un problema de competitivitat, sinó que aquestes multinacionals tenen el poder de decisió fora de Catalunya.

Marsal va opinar que la qüestió salarial no és el punt en què s'ha de centrar el debat, ja que en països industrialment forts com Alemanya els salaris superen amb escreix els d'aquí. "El problema és la flexibilitat, i és en aquesta qüestió en què hem de centrar esforços; en aspectes com deslligar els sous de la inflació", va afegir Marsal. La clau, va concloure, és adaptar-se a la situació de cada empresa.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT