Publicitat
Publicitat

L'alcalde de Lleida confia en la validesa de l'ordenança i el Govern li dóna suport

La sentència del TSJC reobre el debat del burca

Àngel Ros respectarà la sentència del TSJC que anul·la de manera cautelar la prohibició del burca en els espais públics. El Govern va donar suport ahir a la iniciativa presa per Lleida, ara tombada per la justícia.

La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC) que anul·la de manera cautelar la decisió de Lleida de prohibir l'ús del burca i del nicab a les dependències municipals ha actualitzat un debat que en els darrers mesos ha provocat un estira-i-arronsa entre l'Ajuntament i part de la comunitat musulmana de la ciutat. L'imam de la mesquita del Nord, Abdelwahab Houzi, va mostrar ahir la seva confiança en l'acció de la justícia. L'alcalde, Àngel Ros, va admetre que respectarà la sentència, però va recordar que la suspensió de l'ordenança és cautelar. La Paeria està elaborant un recurs per presentar-lo en els propers cinc dies. "Tinc l'esperança que la sentència definitiva que s'emeti d'aquí uns mesos avali l'ordenança municipal", va expressar l'alcalde. L'única alegria de la jornada per a Ros va ser el suport que va rebre del Govern, que va fer costat a la iniciativa presa per Lleida l'octubre de l'any passat.

L'imam de la mesquita del Nord va optar per la prudència a l'hora de valorar la suspensió de l'ordenança. "La justícia té l'última paraula i nosaltres confiem en el que digui la justícia. Es tracta d'una decisió judicial relativa a una decisió política en la qual nosaltres no entrem", va afirmar Houzi. Quant al vessant religiós d'aquesta prohibició (l'alcalde de Lleida insisteix que el veto al burca està més relacionat amb no retrocedir en drets fonamentals bàsics i a garantir la igualtat home-dona), l'imam va assegurar que la comunitat que ell lidera dóna llibertat a les dones a l'hora d'escollir la peça de vestir. "Tenim llibertat religiosa i les dones també tenen aquesta llibertat", va verbalitzar Houzi. L'Ajuntament va aprovar la prohibició del burca el 8 d'octubre del 2010 amb els vots a favor de PSC, CiU i PP, i la mesura va entrar en vigor al desembre. Lleida va ser el primer municipi de l'Estat a prendre aquesta mesura. L'alcalde confia que els tribunals acabin donant la raó a la Paeria. Tanmateix, si les instàncies judicials acaben tombant la iniciativa Ros espera que "sigui perquè un ajuntament no té capacitat de legislar sobre aquest tema". En aquest supòsit, l'alcalde demana que els òrgans que tinguin capacitat de legislar prohibeixin l'ús del burca als espais municipals. Des de l'aprovació de la modificació de l'ordenança de civisme, a Lleida encara no s'ha aplicat cap sanció.

Un cop de mà de la Generalitat
El Govern veu amb bons ulls la decisió que va prendre l'ajuntament lleidatà. El portaveu de l'executiu, Francesc Homs, va relatar que la Generalitat és contrària a l'ús de "signes que es presenten d'identitat, però que violenten els valors més essencials" de la convivència. Homs no va voler pronunciar-se al respecte de la petició de l'alcalde de Lleida sobre la necessitat d'una regulació general de l'ús del burca.

L'advocat de l'associació musulmana Watani, Carles Antolí Méndez, es va mostrar esperançat amb el fet que el TSJC anul·li definitivament l'acord de l'ajuntament de prohibir el burca, el nicab i altres peces de roba que tapin la cara de manera integral als edificis municipals. En declaracions a l'ACN, Antolí va argumentar que la suspensió cautelar "deixa entreveure" per on anirà la sentència final. L'advocat també creu que la decisió judicial aturarà la proliferació d'ordenances d'aquest tipus i provocarà que altres municipis evitin fer passos semblants. Antolí relata que la interlocutòria judicial dóna la raó a l'associació Watani perquè argumenta que ja existeix una normativa que garanteix la seguretat als edificis municipals.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT