Publicitat
Publicitat

Josep Maria: Mestres:

"Tinc sentit de l'humor i el cuido"

Sílvia Bel "És una actriu valenta, no li fa por anar més enllà" Turguénev "Demostra que, quan passen coses que semblen terribles, realment no passa res" Madrid "Tinc la sensació que no saben qui sóc. I a mi, Madrid, m'agrada"

Josep Maria Mestres (Calaf, 1959), encara que ell no ho reconegui, és el director català que millor funciona al Teatre Nacional. Les seves obres registren ple rere ple, sobretot en els últims anys. Ara dirigeix Un mes al camp , l'obra mestra de Turguénev. Una peça difícil, de màxima tensió dramàtica, que resol amb solvència. La protagonitza Sílvia Bel, potser l'actriu que més cops ha treballat amb ell.

Crec que és la setena obra que fa amb Sílvia Bel. Què els uneix?

La conec de l'Institut del Teatre. Li vaig fer de professor! Hi va haver un moment en què li vaig perdre la pista, fins fa uns deu anys, quan preparava La xarxa , de Brossa, a l'Espai Brossa. Tenia tot el càsting, llevat de la protagonista. Faltava un mes per a l'estrena i encara no la tenia. No et preocupis, que ja sortirà, em deia... Fins que la vaig tornar a trobar a l'Institut. Anem a fer un cafè i li dic: Vols fer això? I va dir que sí... Entre nosaltres hi ha complicitat, una manera de veure el teatre, el compromís amb la feina. A partir d'aquí sorgeix la complicitat. M'agrada tenir una troupe , actors amb els quals hi treballo sovint, gent amb afinitat. Això fa que les coses siguin més orgàniques. Però no vol dir que t'ho passis més bé. Pensa que, durant els dos mesos d'assajos, es creen llaços de gran intensitat emocional entre la companyia. Llaços que són falsos, sí, però que són molt intensos.

Quan li diuen de fer una obra, el contracte diu que la protagonista ha de ser Sílvia Bel?

No, no... [riu] Som un binomi que fa gràcia.

Per què Sílvia Bel és l'actriu adient per protagonitzar Un mes al camp ?

No vaig dubtar ni un moment a l'hora de triar-la. És una actriu molt intel·ligent. I m'agraden els actors intel·ligents, que busquen, que no es queden amb el que és aparent. És una actriu valenta, no li fa por anar més enllà. No diu mentides en escena. No hi ha artifici. I en aquesta obra això és vital.

Un mes al camp és el primer autor rus que dirigeix?

Crec que sí. Ara, després de Turguénev, crec que Txékhov seria molt bo de fer. No em fa cap por fer Les tres germanes o L'hort dels cirerers .

Un mes al camp no és una obra gens fàcil. A nivell de fusteria teatral és excel·lent. I és una obra que es fa arreu del món.

Què el va atreure de l'obra?

Em fascina la manera de retratar la vida de Turguénev. És d'una gran bellesa. I demostra que, quan passen coses que semblen terribles, realment no passa res. Com en la vida. Aquí tenim un terratrèmol que ho arrasa tot. Després diem: Què ha passat? Doncs res.

No és una mica com una pel·lícula de Bergman?

Ha estat la nostra intenció estètica. Anar a Bergman, a Dreyer i al seu Gertrud . Volíem que fos més nòrdica que centreeuropea.

Té molta relació amb les obres que ha fet en els últims anys, oi?

Les obres que faig tenen vasos comunicants. A Turgúenev, per exemple, li agradava molt Shakespeare, i es nota en aquesta obra. I jo l'any passat vaig fer Nit de reis . Fa un parell d'anys vaig fer, també al TNC, La casa dels cors trencats , de Bernard Shaw, i puc dir que és una obra més atrevida que Un mes al camp .

Es considera un home de comèdia?

Tinc sentit de l'humor i el cuido. Em fa bé a mi i a la gent que m'envolta. Aquesta obra, segons com l'haguéssim feta, hauria estat desesperançadora, cosa que jo no volia per res del món... No és que me'n foti de tot, eh?

És l'home de la Sala Gran del TNC?

Jo no volia fer-hi Un mes al camp . Volia la Sala Petita, amb quatre cadires i un arbre. Però per exigències del guió, va acabar a la Gran... Aquesta sala és un regal enverinat. Després, un cop hi has fet alguna cosa, tot sembla més senzill...

Com s'hi prepara un muntatge?

La veritat sempre és la mateixa, però l'expressivitat és una altra. Hi té molt a veure la col·locació del cap i del cos. Has de moure els actors. Sempre dic que, en una sala com la Beckett, el públic ve cap a tu. A la Gran del Nacional, has d'anar-lo a buscar, li has de dir: vine.

Per què no ha fet mai òpera?

He fet alguna coseta petita, i sarsuela. I m'agradaria molt.

Com es comença en escenaris petits i s'acaba a la Gran del TNC?

Jo he anat molt amunt i avall. I mai he forçat la màquina. Mai m'he posat una fita en aquest sentit. Intento viure relaxadament la professió.

Després de tants anys com a director, no ha pensat a escriure res?

Estic començant a pensar-ho... Em sento bé aixecant les obres. I crec que és una cosa molt creativa. Si m'haguessis fet aquesta pregunta deu anys enrere t'hauria dit que no. Però ara mateix, et dic: potser algun dia.

Li sap greu no haver tingut cap hit a Madrid?

Doncs, sí. Hi he anat fent coses i ara mateix està de gira per Espanya Duda razonable , de Borja Ortiz de Gondra. Però tinc la sensació que no saben qui sóc. I a mi, Madrid, m'agrada molt .

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT