Publicitat
Publicitat

EMERGÈNCIES

Un foc a Santa Cristina d'Aro obliga a desallotjar urbanitzacions i el Pirineu de Lleida continua cremant

La sequera atia els incendis

Un incendi a Santa Cristina d'Aro, que ahir va cremar 400 hectàrees, va obligar a desallotjar diverses urbanitzacions. Dels quatre focs que cremen des de dijous al Pirineu de Lleida, tres estan controlats.

Sense control. Aquest era l'estat de l'incendi de Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà) ahir a la nit. El foc, que va començar a les dues del migdia, va obligar a desallotjar com a mesura preventiva 120 persones d'un centenar de masies i segones residències -moltes buides- repartides entre el nucli de Solius (Santa Cristina d'Aro) i urbanitzacions dels municipis de Llagostera i de Tossa de Mar, com cala Salions, cala Pola i cala Giverola. Els veïns van ser evacuats al poliesportiu de Llagostera -on hi havia un centenar de persones preparades per passar-hi la nit- i a l'edifici de la Nau de Tossa de Mar. A més, un hoteler de la població va oferir 30 habitacions per a gent gran i persones malaltes.

El foc del Baix Empordà es va iniciar al peu de la carretera de Solius, a tocar de l'abocador. Les causes podrien ser diverses: des d'una cigarreta mal apagada fins a una guspira del tub d'escapament d'algun cotxe. Els primers efectius que van arribar-hi van ser els voluntaris de l'Agrupació de Defensa Forestal (ADF) de Santa Cristina d'Aro, que davant de la forta tramuntana i conscients de la situació de sequera, dijous ja havien preparat un dipòsit amb 6.000 litres d'aigua. Pel vent i la baixa humitat, les flames es van estendre ràpidament per un perímetre de 100 metres, cosa que va obligar els voluntaris a retirar-se i a esperar la intervenció dels bombers.

Unes 400 hectàrees cremades

Més d'una trentena de dotacions terrestres i cinc mitjans aeris van treballar durant tota la tarda per intentar controlar les flames, que avançaven cap a Tossa de Mar i Llagostera. Una de les principals preocupacions era que creuessin la carretera de Sant Grau, cosa que va passar abans de les vuit del vespre, quan a causa de la poca visibilitat ja s'havien retirat els mitjans aeris. Segons els bombers, l'incendi havia calcinat al tancament d'aquesta edició 400 hectàrees de massa boscosa. El secretari general del departament d'Interior, Xavier Gisbert, va detallar ahir a la nit que la previsió que el vent ofereixi una treva durant aquest dissabte pot permetre que el foc sigui "més previsible". Gisbert va afegir que la situació al Pirineu lleidatà era de "confiança i control". L'afebliment de les ràfegues de vent al Pirineu va facilitar les tasques dels bombers, que van continuar treballant en els quatre incendis (Coll de Nargó, Pont de Suert, Valls de Valira i Baix Pallars), dels quals només un encara està actiu. Un altre foc a la Franja va mantenir desplaçades unitats de bombers de l'Aragó, Catalunya i Navarra. Es van cremar 500 hectàrees i un centenar de veïns van ser desallotjats.

Flames al Baix Pallars

L'únic incendi dels que es van declarar dijous al Pirineu lleidatà que continua actiu és el de Gerri de la Sal (Baix Pallars). Tot i que les ràfegues no eren tan fortes com dijous, el vent continuava bufant ahir, cosa que dificultava les tasques d'extinció. El foc es mantenia actiu a la zona del Bosc de Compte, a tocar de la N-260, de difícil accés i molt escarpat. La superfície afectada és de 385 hectàrees, segons dades provisionals del Cos d'Agents Rurals. Una petita part del terreny, unes 22 hectàrees, forma part del Parc Natural de l'Alt Pirineu. Els agents rurals investiguen les causes del foc, que podria haver començat en un transformador de llum que alimenta els túnels de Collegats i repetidors. La sequera d'aquest hivern -la vegetació és morta per les gelades de principis de febrer- i les ràfegues de vent fan que sigui un any complicat. Durant el 2012 s'han declarat el doble d'incendis (209) que en el mateix període de l'any passat, i han cremat un miler d'hectàrees més.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT