Publicitat
Publicitat

10 ANYS DELS ATEMPTATS

Obama i Bush s'uneixen per retre homenatge als gairebé 3.000 morts arran dels atemptats del 2001 al nou Memorial del futur World Trade Center

El silenci recorda els atacs de l'11-S

"Hola foscor, la meva vella amiga. He vingut a parlar amb vostè de nou", cantava ahir Paul Simon al final de la cerimònia a Nova York per commemorar les gairebé 3.000 víctimes dels atemptats de l'11 de setembre del 2001. Simon va escriure la cançó després de la mort del president John F. Kennedy, un dia negre en la història dels Estats Units que va commocionar els nord-americans però que va quedar sobrepassat de llarg pels atacs de l'11-S. El perfecte cel blau d'aquell matí -va recordar l'alcalde de Nova York, Michael Bloomberg- "es va convertir en la més negra de les nits".

Els Estats Units va veure fa deu anys la seva vulnerabilitat i va quedar ferit per sempre. L'horror dels atemptats va traumatitzar el país i va desencadenar una "guerra contra el terror" que va mostrar el costat més fosc de la primera potència mundial. Ahir el president Barack Obama i el seu predecessor, George W. Bush, van tancar un cicle quan es van unir per retre homenatge a les víctimes de la tragèdia. Bin Laden és mort i a la Zona Zero reneix un nou World Trade Center.

A les 08.46 hores del matí es va fer el primer minut de silenci a la Zona Zero, la mateixa hora en què es va estavellar el primer avió segrestat contra una de les Torres Bessones. Obama va recitar el salm 46 de la Bíblia: "Déu és la nostra empara i fortalesa, el nostre auxili en les tribulacions". Tot i que ahir no era un dia per a discursos, l'expresident George W. Bush va defensar les seves guerres quan va llegir una carta d'Abraham Lincoln del 1864 a una vídua que havia perdut cinc fills en la guerra civil dels EUA, Lydia Bixby. Per consolar-la, el president Lincoln li deia que els sacrificats estarien en "l'altar de la llibertat".

Noms gravats per sempre

Entre els sis minuts de silencis que es van fer per recordar els atacs, els familiars de les víctimes van recitar per parelles el nom dels que van morir aquell dia. Uns noms que han quedat gravats per sempre a les empremtes de les desaparegudes Torres Bessones. Després de deu anys, Nova York ha començat a omplir el gran buit que van deixar els atemptats. Les torres s'aixequen un altre cop i el nou Memorial de l'11-S va obrir les seves portes.

"Per fi tenen un lloc per plorar els seus morts", deia Johnahir, que va venir a Manhattan amb bicicleta amb un grup d'amics des d'Atlanta per recordar el dia. Durant anys més d'un miler de famílies que no van recuperar els cossos dels seus éssers estimats no tenien on anar. Ahir un cop dins, els familiars buscaven de manera infatigable el nom dels seus estimats per aconseguir el consol esperat. Des de la matinada, centenars de persones s'acostaven a la Zona Zero, que estava blindada per la policia. No es volien perdre aquest moment històric i escoltaven el nom de les víctimes en silenci. Peter Negron, que tenia 11 anys quan el seu pare va morir al pis 88 de la Torre Nord, va explicar que durant els últims deu anys ha intentat inculcar al seu germà petit lliçons que havia après del seu pare. "Espero que el meu pare estigui orgullós dels dos homes en què ens hem convertit. Et trobem molt a faltar", va dir entre llàgrimes.

Washington i Shanksville

Nova York va ser el lloc més emotiu per recordar l'11-S, però no l'únic. Obama també va visitar els memorials de Shanksville (Pensilvània), que recorda les víctimes del vol United 93, i del Pentàgon, a Washington. El vicepresident, Joe Biden, i el secretari de Defensa, Leon Panetta, van retre homenatge a les persones que van morir en l'atemptat al Pentàgon. Mullen va voler recordar els més de dos milions de soldats que "han lluitat i lluiten, a l'Afganistan i a l'Iraq, per assegurar que un dia com l'11-S no torni a succeir mai més".

"Aquell dia ens van desafiar. Al-Qaida i el seu odi va tractar de debilitar-nos, però en comptes d'això ens va fer més forts", va assegurar Panetta, que va afegir que els atemptats només van servir per "reafirmar" els valors de la llibertat i la tolerància.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT