Publicitat
Publicitat

MOBILITZACIONS CONTRA LA REFORMA LABORAL

Adverteixen que si el govern espanyol "no rectifica", el "conflicte" continuarà més enllà del 29-M

Els sindicats pressionen Rajoy amb manifestacions multitudinàries

Els sindicats recorden a Mariano Rajoy que encara és a temps d'evitar la vaga general. Això sí, només si "corregeix en profunditat" la reforma laboral, perquè si no el "conflicte" social pot anar més enllà del dia 29.

Les manifestacions d'ahir contra la reforma laboral en 60 ciutats de l'Estat eren una prova de foc per als sindicats de cara a la vaga general del 29 de març. La resposta del carrer va ser positiva, amb una participació molt similar a les mobilitzacions de fa tres setmanes, cosa que legitima l'estratègia de les centrals sindicals.

Animat per la bona reacció ciutadana, el secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, va optar per amenaçar el govern espanyol amb un deteriorament social. "Si no rectifica, hi haurà conflicte i no s'acabarà el dia 29", va proclamar amb entusiasme al damunt d'un escenari a la Puerta de Alcalá, on va finalitzar la manifestació de Madrid, que va durar una hora i mitja. "La vaga no serà d'un to menor, que no es confiï", havia dit abans de la mobilització.

El missatge dels sindicats sembla clar: la pilota és a la teulada de l'executiu. Si Mariano Rajoy vol evitar la jornada de vaga del dia 29 haurà de "corregir en profunditat" la reforma. "Si Rajoy no hi posa remei, hi haurà vaga", va dir, per la seva banda, el líder de la UGT, Cándido Méndez. "L'objectiu és que el govern negociï. No volem treure la gent al carrer", va insistir Toxo.

L'executiu, però, ha reiterat per activa i per passiva que està obert a negociar el decret laboral en el seu tràmit al Congrés de Diputats però que en cap cas acceptarà introduir-hi canvis significatius. És a dir, que no li tremolarà el pols davant de les advertències dels sindicats.

Tot i les crides al diàleg dels líders de CCOO i la UGT, la vaga general sembla del tot inevitable, com es va poder percebre en l'ambient de les mobilitzacions d'ahir. Segons els sindicats van congregar un milió i mig de persones a tot Espanya. A Madrid, segons les centrals, l'afluència va ser gairebé la mateixa que el dia 19: 500.000 persones, una xifra que segons la policia va ser molt inferior: 30.000. A Barcelona els sindicats van donar per bona la xifra de 450.000 manifestants, mentre que la Guàrdia Urbana la va reduir a 17.000. La convocatòria de Girona va reunir més d'un miler de persones, a Lleida unes 600 i més de 2.000 a Tarragona.

La manifestació de Madrid va transcórrer en un ambient festiu, tot i que hi va haver alguns incidents. Membres del servei d'ordre de la UGT i CCOO i del Col·lectiu de Joves Comunistes van arribar a les mans després que aquests últims intentessin bloquejar el pas de la marxa per protestar contra els sindicats majoritaris. A més, com ja va passar en l'última manifestació contra la reforma, representants del 15-M van protestar davant de la borsa i van insultar els sindicats. En canvi, la convocatòria de la capital catalana va transcórrer sense problemes a l'altura de la borsa, al passeig de Gràcia a tocar de la Gran Via.

"No a la reforma laboral injusta, ineficaç, inútil" va ser el lema de la capçalera a Madrid, en la qual hi havia la portaveu del PSOE al Congrés, Soraya Rodríguez, i el coordinador d'IU, Cayo Lara. Durant la protesta es van sentir crits de "La vaga és l'únic camí" i s'hi van poder llegir pancartes com ara "Violència és cobrar 600 euros", "Crisi? No, estafa" i "PP ahir: Guerra de l'Iraq. PP avui: guerra social".

Coincidència amb l'11-M

La mobilització de Madrid va tenir un component molt emotiu perquè va coincidir amb el vuitè aniversari dels atemptats de l'11-M. Els líders sindicals van fer una ofrena floral i es va celebrar un minut de silenci en record de les víctimes. Toxo va rebutjar les crítiques per celebrar la marxa en l'aniversari dels atemptats. "La dreta no té el monopoli del dolor", va subratllar.

També a Barcelona es va fer referència a les víctimes de l'11-M. Al final de la manifestació, al passeig de Gràcia amb ronda de Sant Pere, es va fer un minut de silenci. Després dues noies de l'organització van llegir un manifest que demanava la retirada de la reforma laboral, "perquè és injusta, ineficaç i inútil i s'emmarca en un atac sense precedents contra l'estat del benestar i els serveis públics".

La manifestació barcelonina, encapçalada amb l'expressió "Ni reformal laboral ni retallades" (la mateixa que en l'anterior convocatòria del 19 de febrer), va acabar amb els parlaments dels dos líders sindicals. El secretari general de la UGT a Catalunya, Josep Maria Álvarez, va demanar al president de la Generalitat, Artur Mas, que pressioni el seu homòleg del govern central, Mariano Rajoy, perquè "s'assegui amb els sindicats a negociar".

A l'inici del seu parlament, Álvarez es va referir al centenar de manifestants que van cridar contra el sector financer (especialment sobre les participacions preferents, uns productes que bancs i caixes estan convertint en accions): "El corralito és una vergonya. La vostra lluita és també nostra", els va dir. Per la seva banda, el secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, va demanar als manifestants que convoquin assemblees els pròxims 15 dies abans de la vaga general per explicar "en universitats, escoles i empreses, als pensionistes i als jubilats, que la reformal laboral és injusta".

Gallego va afegir que s'han de "posar sobre la taula alternatives a la reforma laboral". Els líders d'alguns partits polítics de l'esquerra catalana també van assistir a la manifestació contra la reforma laboral, que van considerar "injusta". Va ser el cas del primer secretari del PSC, Pere Navarro, i del secretari general d'Iniciativa, Joan Herrera. També hi va participar una delegació d'ERC, encapçalada pel seu líder, Oriol Junqueras.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT