"La situació de moltes dones immigrants és d'explotació pura"

La història que retrata el documental va marcar un punt d'inflexió a Alemanya.

També va ser el primer cop que el sindicat Verdi, a Hamburg, acceptava com a membre una persona indocumentada. Ens vam adonar que era un moment històric.

Què volien transmetre amb aquest treball?

El documental pot servir, en primer terme, per informar les dones immigrants, perquè sàpiguen que tenen drets encara que no tinguin papers. El segon objectiu és sensibilitzar la població alemanya i els col·lectius immigrants de la situació de les dones indocumentades. I, en tercer lloc, volem fer saber als que les contracten que aquestes dones no estan soles i que no en poden abusar.

Les dones immigrants que treballen en condicions precàries són les esclaves del segle XXI?

Com que no coneixen els seus drets i comparen la vida amb la que tenien als països d'origen, on les condicions són d'esclavitud, aquí sembla que l'escenari sigui millor. Però traslladat al context europeu, la seva situació és d'explotació pura.

Queda molt camí per recórrer per millorar la seva situació laboral?

A Alemanya, les dones sense papers que treballen a la llar poden arribar a compaginar feines en tres o quatre famílies. No hi ha un sou mínim, però acostumen a cobrar de vuit a dotze euros per hora treballada. Però hi ha situacions en el sector del servei a la llar, com l'atenció a la gent gran o les mainaderes, que estan molt supeditades a les condicions de qui les contracta i treballen de forma molt precària.

Per què la feina d'una dona immigrant continua valent menys?

Té a veure amb el masclisme, del qual encara no ens hem alliberat. Les feines domèstiques sempre han recaigut en les dones. Com que les tasques de la llar sempre s'han fet sense percebre un sou, ara s'entén que aquesta feina que fan les dones immigrants no s'ha de pagar bé.