Publicitat
Publicitat

El moviment pel dret de decidir prepara una conferència unitària per mantenir viva la reivindicació

El sobiranisme civil segueix actiu l'11-A

La consulta d'ahir va culminar un llarg procés iniciat a Arenys de Munt. Però forma part d'un encadenament d'accions protagonitzades per entitats i persones d'un heterogeni i espontani sobiranisme civil. No estan estructurats, però des del 2006 han organitzat massives mobilitzacions pel dret de decidir. Avui, com després de cada èxit anterior, la pregunta és: quin és el proper pas per seguir avançant cap al referèndum oficial?

El principal repte serà establir les xarxes de treball, especialment locals, trenades els últims anys a favor del dret de decidir. Sobretot a les comarques gironines i centrals s'hi han constituït plataformes locals per organitzar les consultes amb integrants de tot tipus, més o menys polititzats prèviament. Per contra, les Terres de l'Ebre, la Vall d'Aran i l'Alta Ribagorça són els territoris on menys referèndums hi ha hagut.

Una Conferència Nacional per l'Estat Propi, que tindrà lloc el 30 d'abril a Barcelona, buscarà ara dotar d'estructura, estratègia i continuïtat aquests actius. Segons Carme Forcadell, membre de la Coordinadora dels Referèndums, l'acte -que es presenta aquest dimarts- intentarà "aprofitar les sinergies de les persones que han treballat i s'han activat els últims anys" i té com a finalitat organitzar una Assemblea Nacional Catalana amb plataformes locals i territorials que mantinguin la flama de la reivindicació. El 2014 es preveu com una possible data per reclamar el referèndum definitiu, si totes les fases del procés permeten assolir la majoria social necessària.

Un altre objectiu serà donar suport a plataformes o projectes de consultes similars arreu dels Països Catalans, malgrat que no hi ha res planificat. A les Illes Balears alguns ajuntaments han aprovat mocions a favor del dret de decidir i ja s'ha constituït la plataforma Catalunya Nord Decideix.

Por de la instrumentalització

Tanmateix, el sociòleg Salvador Cardús es mostra escèptic amb la Conferència, ja que tem una possible instrumentalització política o que es perdi el dinamisme assolit fins ara. "Estem lluny de la majoria social per aconseguir el canvi", assegura Cardús, que apostaria abans per buscar la suma de nous sectors a la reivindicació. La presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, coincideix en aquest punt i marca que el repte és que "els immigrants deixin de ser-ho i passin a ser catalans". També reclama que els dirigents polítics ara han de satisfer la demanda popular. L'activista Mònica Sabata demana al Govern "una nova llei de consultes que permeti exercir el dret de decidir de manera vinculant i sense passar per Madrid" i proposa canalitzar les mobilitzacions cap a la reivindicació d'un nou pacte fiscal. El desembre del 2007 una massiva marxa pel traspàs de les infraestructures ja va servir per agilitzar el traspàs de Renfe.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT