La gestió socialista, tapada pel relleu des del 20 d'octubre

En una legislatura convulsa, durant els últims mesos el president espanyol ha tingut algunes alegries: la més gran, el pacte econòmic i social signat amb sindicats i patronal, pocs mesos després d'una vaga general; de fet, la Moncloa el passeja com a referent allà on va. Però el debat successori, atiat des de dins del partit, ha tapat tota la resta i Zapatero no en pot donar la culpa als mitjans de comunicació. Va ser ell qui, amb el debat arrelat entre la ciutadania, va decidir canviar el govern i concentrar bona part del poder en Rubalcaba. Era el 20 d'octubre. Ell sabia perfectament que aquest gest es llegiria en clau successòria. Dos mesos després, a finals d'any, va deixar anar en una conversa informal que una persona del partit coneixia ja la decisió que hauria pres sobre el seu futur. A partir d'aquí, els últims tres mesos la polèmica s'ha precipitat. El 27 de gener, el president del PSOE, Manuel Chaves, va arribar a dir que li "hauria agradat" que Zapatero continués. Així, en passat. Dies després, a Saragossa, el líder socialista va demanar aparcar el debat fins al 2012. Ja era tard i cap dirigent li ha fet cas. Un llarg adéu que tapa els debats importants.