04/09/2011

El somni d'estiu de Carme Chacón

2 min
El somni d'estiu de Carme Chacón

Aquell dia als jardins de la Moncloa una agradable brisa de començament de tardor contrarestava l'efecte feridor de la llum blanca solar en unes pupil·les sensibles com les seves. S'havia promès a ella mateixa que plegaria a les vuit, just després de despatxar amb el Jemad el protocol de seguretat marítima que s'havia hagut d'implementar en esclatar el conflicte entre la Xina i Taiwan. A Washington estaven histèrics i no paraven de trucar-li, però ella només tenia al cap una cosa: el seu fill Miquel estava a punt de marxar a fer una estada a Bombai per estudiar robòtica i li havia fet preparar una festa sorpresa.

De sobte un gat negre va treure el cap per davall d'una falguera i ella va pensar en un altre gat, aquest de color marronós, que també es va creuar en la seva vida una dècada enrere. Aquell gat havia tingut una autèntica mala sort. Recordava que durant un acte de la campanya de les generals del 2011 s'havia sentit un esclafit durant el míting i els tècnics van descobrir el felí electrocutat sota un dels altaveus. Sempre recordaria el comentari de Miquel Iceta a cau d'orella: "Gat mort, derrota segura". Però no li havia anat pas tan malament. No només va superar àmpliament CiU a Catalunya, sinó que havia estat l'única que s'havia salvat de l'escabetxina a tot el PSOE. El pobre Rubalcaba havia dimitit la mateixa nit electoral després de treure uns misèrrims 98 diputats i enviar el partit a a les catacumbes. Això sí, no l'hi havien posat fàcil. Les restes del rubalcabisme havien fet pinya al voltant de Guillermo Fernández Vara i el congrés va acabar en una votació agònica: la seva candidatura es va imposar tan sols per 3 vots de diferència.

No es podia negar, però, que com a cap de l'oposició havia sabut maniobrar. Amb l'Iceta al capdavant del PSC havia aconseguit foragitar aquells friquis catalanistes que sempre l'emprenyaven, i a Madrid havia conspirat amb en Duran i alguns empresaris catalans per propiciar una entesa CiU-PP. El resultat havia estat una nova formació, Convergència Popular de Catalunya, que també s'havia desempallegat del greix nacionaler que li havia florit en els seus anys d'oposició. Ella també havia tingut la idea de pactar amb Duran un sistema de torns de govern, a l'estil de Cánovas i Sagasta de la Restauració, entre el PSC i la CPC. Total, que quan el patètic de Rajoy va tenir els sants pebrots de repetir com a candidat el 2020, bàsicament per impedir una guerra civil entre Esperanza i Gallardón, l'hi va posar en safata.

Havia aconseguit ser la primera presidenta d'Espanya, un gran país que ja era membre de ple dret del G-8, que havia guanyat tres campionats mundials de futbol seguits, i demà li podien donar una altra gran notícia: Madrid seu dels Jocs Olímpics del 2028! El soroll de l'helicòpter presidencial la va tornar a la rea litat d'aquell 2022. En posar-se a caminar li va caure una targeteta. La va recollir de terra i la va llegir amb atenció: el nou president de FAES la convidava a un acte. El seu nom ressaltava en lletra gòtica: José Luis Rodríguez Zapatero.

stats