El somriure amenaçador d'una mare manxega
En el seu darrer xou a Barcelona, l'humorista d'Albacete Joaquín Reyes explicava que les mares manxegues tenen una peculiar manera d'esmenar-te la plana: ho fan somrient amb un rictus petri, com de dolent de pel·lícula de Bruce Lee. Així va actuar ahir la secretària general del PP i presidenta de Castella-la Manxa, María Dolores de Cospedal, al míting de Badalona. Cada catàstrofe causada pels socialistes, segons De Cospedal, anava seguida d'una advertència/somriure sobre les conseqüències que suposaria no votar el PP.
En un dels laterals del pavelló olímpic on es va celebrar la reunió hi penjava un cartell de la Penya que semblava dissenyat a mida per al PP: "Ara juguem a casa". El públic ho aplaudia tot i s'ho creia tot. Fins i tot quan Jorge Fernández Díaz va prometre que corregirien les retallades del PSOE i de CiU -"han dinamitat els ciments de l'estat del benestar"-, els aplaudiments van ser incondicionals. Darrere meu seia Montserrat Torre, una jubilada de 68 anys que deia estar convençuda que el PP no té intenció "ni necessitat" d'aplicar noves retallades. Santa innocència. A prop de Torre, els germans Eduardo i Noelia Sánchez es declaraven exvotants socialistes, convertits al credo pepero gràcies a la "bona feina per controlar els immigrants" de l'alcalde i xèrif Albiol.
El fervor general contrastava amb un grup de vint veïns de Pep Ventura que es presentaven com a votants de CiU i que deien haver estat ensarronats per un regidor de l'Ajuntament que els havia convidat a una "botifarrada popular presidida per l'alcalde". La trobada va resultar ser una festa del PP i la botifarrada va consistir en una safata amb una botifarra i unes mongetes plastificades, un tros de pa i un gelat industrial. Ja ho deia el meu pare, també amb un somriure: "Fill meu, no et fiïs ni del teu pare".
