Publicitat
Publicitat

Com s'organitzen als altres països

Cada estat escull els seus criteris per regular la tria de centres escolars en el sistema públic. Molts d'aquests països opten per donar prioritat a la llibertat dels pares, però no tots tenen èxit

Regne Unit

Margaret Thatcher va instaurar la llibertat dels pares en la tria d'escola i la publicació dels resultats acadèmics dels centres (un rànquing conegut com a league table ). Cada municipi determina els criteris de desempat en cas de sobredemanda d'un centre i molts fins i tot permeten a algunes escoles públiques seleccionar els alumnes amb proves d'accés. Thatcher volia fomentar la competitivitat entre els centres per millorar el sistema educatiu, però els estudis demostren que aquest sistema no és eficaç. "En lloc de treballar per millorar la qualitat, els centres han optat per buscar els alumnes més ben preparats", explica el doctorand Oscar Valiente. PISA no situa la Gran Bretanya en gaire bon lloc.

França

El model francès se situa a l'altre extrem, contrari a la llibertat dels pares per triar escola. Fins fa molt poc, l'estat assignava a cada família un únic centre escolar on escolaritzar els seus fills d'entre els que quedaven més a prop del seu domicili. El primer ministre Nicholas Sarkozy va reformar el sistema. Però no va canviar el model. Només va obrir les opcions de les famílies a diversos centres dins la seva zona escolar. Amb tot, tant abans com ara, les famílies amb més recursos aconsegueixen escapar de l'assignació per la via de sol·licitar un tipus d'estudis que la seva zona no ofereix (com l'alemany com a segona llengua). "Ningú defensa el francès com un model a seguir", diu Valiente.

Països Baixos

La política educativa holandesa atorga molta importància a la llibertat dels pares, fins al punt que si un centre té una demanda molt per sobre de l'oferta de places el que es fa és afegir espais en aquesta escola o utilitzar espais d'un centre proper amb menys demanda per satisfer tots els pares. "Això té unes dificultats i uns costos econòmics molt elevats", assenyala Valiente. Aquesta llibertat d'elecció, però, genera una segregació escolar tan important que alguns centres es coneixen com a noir schools per l'alt índex d'immigració. Per intentar compensar-ho, el que fa l'estat és invertir molts més recursos en aquestes escoles, que reben més diners, més personal i més atenció.

Finlàndia

Com en el cas de la Gran Bretanya i dels Països Baixos, Finlàndia també prioritza la llibertat d'elecció dels pares. Però, en aquest cas, el sistema no genera ni conflicte ni guetització. "No hi ha una zonificació estricta, però tothom tria l'escola que té més a prop de casa. Saben que el fet d'anar a un centre o a un altre no influirà en el rendiment escolar", explica Valiente. Per començar, l'estructura social de Finlàndia -amb municipis petits- fa que no existeixi conflictivitat en la tria d'escola, perquè els centres són un reflex de la mateixa societat "igualitària" finlandesa, diu l'expert. Però, a més, la desigualtat entre centres és molt baixa. Quan totes les escoles són bones, la tria no és un problema.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT