Publicitat
Publicitat

CONVIVÈNCIA CIUTADANA

Només un 10% de les queixes, la majoria per conflictes veïnals i activitat de locals d'oci, acaben als jutjats

El soroll passa desapercebut als tribunals

Només una de cada deu queixes per soroll que arriben a l'Associació Catalana Contra la Contaminació Acústica acaba amb denúncia als tribunals. La majoria són demandes a bars o locals comercials.

La música del veí, una rentadora a hores intempestives, una discoteca o unes obres al carrer. El soroll pot arribar a provocar lesions psíquiques greus i el món judicial tot just comença a ser sensible a aquest fenomen. "Les condemnes no són per fer soroll sinó per lesionar els altres amb el soroll", adverteix l'advocat Lluís Gallardo, president de l'Associació Catalana Contra la Contaminació Acústica (ACCCA). Aquesta entitat rep una mitjana de tres consultes diàries, un miler a l'any. Només un centenar, però, arriben als tribunals, per qüestions principalment econòmiques. De fet, tan sols una de les proves fonamentals per portar el cas a judici, la sonomètrica, té un cost d'entre 1.000 i 2.000 euros. A més, explica Gallardo, els ciutadans experimenten un sentiment de desconfiança cap a la justícia: "Jo mateix sé que, en funció de quin jutjat contenciós assumeixi el cas, no guanyaré".

La majoria de queixes que tramita l'ACCCA -un 60%- es deuen a problemàtiques entre veïns, i només un 0,01% arriben als jutjats, ja que és en aquest àmbit on la llei és més pobra en recursos. La majoria de casos es resolen enviant un burofax o mitjançant la conciliació.

Denúncies a locals comercials

En cas que la queixa sigui contra locals d'oci, s'actua de manera diferent. Aquestes molèsties suposen el 25% del total de les consultes i la gran majoria acaben als tribunals. "Hi ha més instruments legals per lluitar contra aquest tipus de soroll, la llei ho regula molt bé", diu Gallardo. La majoria de demandes es presenten per la via contenciosa administrativa, ja que hi ha intervenció de l'Ajuntament, que és qui dóna les llicències. Aquest és el cas d'Albert Figuerola, un veí de Reus que ha denunciat l'Ajuntament com a responsable que la discoteca Sol de Nit, situada al seu mateix carrer, no tanqui a l'hora que li pertoca. "No podem dormir, i ja fa 12 mesos que estem així", lamenta Figuerola, que explica que el problema no és la discoteca sinó la gent que fa soroll a fora. "Té un aforament de 800 persones i, si un 20% surten al carrer, ja en són més d'un centenar. I amb la llei antitabac es fa més insuportable", argumenta Figuerola.

Un malson d'un any

El malson d'aquest veí, que viu al centre de Reus amb la seva dona i els seus dos fills, va començar el 2 de desembre de l'any passat, quan es va inaugurar el local d'oci, que també funciona com a restaurant. Després de mesos de queixes al consistori i de sentir-se ignorat, Figuerola va decidir denunciar el cas als jutjats, en representació de tots els veïns. Segons el decret del consistori, vigent fins ara, la discoteca només té permís per obrir fins a les 3.30 h els caps de setmana -i fins a les 2.30 h entre setmana-, però la majoria de dies hi ha clients fins a les 6 de la matinada, tal com revelen els veïns.

El judici està programat per a l'any que ve. Tanmateix, Figuerola assegura que ha rebut una notificació en la qual l'Ajuntament l'informava que havia derogat el decret i que, per tant, el local es regeix ara per la normativa de la Generalitat, que marca que l'horari de tancament els caps de setmana és a les 5 de la matinada. "Continuarem lluitant, sigui als tribunals o sortint al carrer, i farem les mobilitzacions que siguin necessàries", adverteix.

La responsabilitat dels alcaldes

Només un 10% de les queixes contra locals d'oci acaben a la via penal. Després de la reforma del Codi, la llei preveu penes d'entre un i cinc anys de presó. Aquesta via, però, està reservada als casos en els quals el soroll ha provocat danys a la salut. Aquest és el cas de la querella interposada per una veïna d'Esparreguera contra una exalcaldessa de la localitat després que s'atorgués una llicència a un bar per posar una terrassa amb 40 cadires al carrer. "Si se la condemna, serà la primera vegada a Catalunya que s'entengui que el responsable és qui ha donat la llicència", raona Lluís Gallardo. L'exalcaldessa està imputada per un delicte de prevaricació mediambiental. Els nivells de soroll que venien de la terrassa van provocar, presumptament, un risc per a la salut dels veïns. Mentre que els conflictes veïnals i els locals d'oci capitalitzen les molèsties, les denúncies relacionades amb el soroll provocat per les infraestructures viàries són més aviat minses. "La via judicial en aquest àmbit és anecdòtica", comenta l'advocat de l'ACCCA.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT