La sortida de Carod tanca un cicle a ERC
Que l'exlíder d'ERC Carod-Rovira s'hagi donat de baixa del partit implica la fi d'un cicle a ERC: el del rescat de l'independentisme de la marginalitat, però també el dels enfrontaments interns més durs.
Barcelona.No ha plegat només un destacat militant. La baixa de Josep-Lluís Carod-Rovira significa el tancament d'una etapa vital per a ERC, però també de les més convulses. Carod ha estat el líder que va rebaixar l'essencialisme nacionalista a la mínima expressió a les files de l'independentisme català per rescatar-lo de la marginalitat, omplir-lo de contingut ideològic i conduir-lo a la centralitat política. En definitiva, és qui ha comandat Esquerra en la seva particular transició per ser un partit amb vocació de govern i de majories.
L'esquerra nacional que engendrava el sobiranisme pragmàtic; la dels 23 diputats que van permetre l'alternança a la Generalitat; la dels 650.000 vots i els 8 diputats a Madrid, després d'una de les campanyes anticatalanes més ferotges de la dreta política i mediàtica espanyola -però també catalana- arran de les converses de Carod amb ETA, que no només no va castigar l'electorat, sinó que va provocar una reacció de defensa en forma de vot a favor d'ERC.
La seva baixa és ara un element més de desorientació d'una ERC en hores baixes, amb direcció interina i òrfena de lideratge. Els resultats del 28-N van fer que Joan Puigcercós renunciés a tornar a presidir el partit i després del 22-M l'executiva va dimitir en bloc. Una etapa convulsa, en què -amb Puigcercós empès pel seu nucli dur a foragitar Carod- ERC no ha capitalitzat els fruits d'haver forçat, amb l'aposta per l'Estatut, un dels xocs més importants amb Madrid, que ha fet créixer exponencialment la base social sobiranista, més transversal que mai.
Entre el respecte i el retret
"Carod ha estat una persona molt important per al projecte recent del nostre partit i la seva contribució forma part de l'ADN polític, no només d'Esquerra, sinó d'una part molt important de l'independentisme d'aquest país". Era la reacció oficial del portaveu d'ERC, Ignasi Llorente, que demanava "respecte" per una decisió que el partit "lamenta". En realitat, més enllà del respecte, retrets. Destacats dirigents del partit consultats per l'ARA -alguns d'ells, destacats excol·laboradors de Carod- feien notar ahir el seu enuig perquè l'exlíder no ha assumit la seva part de responsabilitat en la desfeta. La notícia cau en plena commemoració dels 80 anys d'ERC i amb el debat (i les pugnes) precongressual en marxa. Més enllà de renovar la direcció, està en discussió la redefinició ideològica i estratègica. Pocs posen en dubte que el partit ha de mantenir-se en l'espai de l'esquerra nacional (llegat indiscutible de Carod). El debat se situa entre els partidaris d'una esquerra més dogmàtica i radical, els de tradició més socialdemòcrata, els partidaris d'una esquerra nacional anti-PSC i els que estan per una esquerra anti-CiU. I més enllà, una altra assignatura que ERC segueix suspenent: acabar amb els tics caïnites que una vegada més amenacen de descapitalitzar el partit.
