Crònica 20/05/2011

La 'Spanish revolution', a les urnes

Joan Rusiñol
3 min
La 'spanish revolution', a les urnes

"I diumenge què hem de fer?", preguntaven unes senyores a un dels molts portaveus dels concentrats a la madrilenya Puerta del Sol. El noi deixava obertes totes les opcions menys votar els dos grans partits estatals, el que ells anomenen PPSOE , tot junt, sense matisos. De fet, és el que van fer ara fa quatre anys més de 6.000.000 d'electors que van confiar en la resta de partits i els van ajudar a aconseguir milers de regidors. Ara les grans formacions espanyoles intenten contrarellotge fer-se seva aquesta massa de persones crítiques i traduir la indignació en vots. La majoria són joves que el ja exdirector gerent del Fons Monetari Internacional, Dominique Strauss-Kahn, va qualificar de "generació perduda". Avui, paradoxes de la vida, l'home que donava lliçons sobre reformes per sortir del pou està acusat d'intent de violació i els joves espanyols han sortit al carrer a dir prou. De moment, ja han fet miques les sempre planificadíssimes campanyes dels partits i marquen l'agenda del debat públic.

Escoltar, votar, exigir

L'any 2004, els joves socialistes exigien a José Luis Rodríguez Zapatero, que acabava de guanyar les eleccions, que no els fallés. Set anys després, la socialdemocràcia espanyola té por que aquest moviment sigui el certificat de defunció d'aquelles espectactives generacionals. Zapatero va recollir el guant dels manifestants amb prudència, conscient que la protesta no és estricament contra el govern espanyol i no serà ell qui es posi al centre de la diana. "Cal escoltar, cal ser sensibles, perquè hi ha raons perquè expressin aquest descontentament i aquesta crítica", va dir. "La protesta és pacífica i mereix el nostre respecte". Ara bé, també va defensar que "els canvis, les millores i les reformes" s'aconsegueixen amb el vot democràtic i l'exigència crítica als governants". Queda clar que per ZP, Sol no és Tahrir, a Egipte, i que l' Spanish revolution que alguns mitjans estrangers proclamen s'ha de fer a les urnes. La Moncloa sap que els mercats internacionals -i Angela Merkel- miren amb lupa les finances espanyoles, un mal que no vol soroll.

Després de les vacil·lacions inicials, els socialistes van apostar fort ahir per fer bandera del perfil més esquerranós i van recordar que sense un vot massiu als socialistes els soldats espanyols encara serien a l'Iraq i els matrimonis homosexuals no serien una realitat. En el terreny de les concessions, el PSOE veu possible fins i tot debatre sobre el sistema electoral, un dels cavalls de batalla dels manifestants, perquè fomenta el bipartidisme espanyol que contrasta amb la pluralitat d'opcions polítques que hi ha a Catalunya. Si es confirmés, seria un petit triomf del moviment 15-M, perquè fins ara ni Esquerra Unida ni UPyD, el partit de Rosa Díez, se n'havien sortit, tot i que fa anys que ho demanen perquè en són els grans perjudicats.

El PP també va provar ahir de portar l'aigua al seu molí, tot i que per ells l'únic culpable de la situació actual és només el govern del PSOE. El partit de Mariano Rajoy és conscient que la majoria dels acampats estan molt allunyats de les seves tesis i que, encara que vagin a votar, és difícil que optin per la dreta. Potser per això, la primera reacció va ser criticar els que assenyalen els polítics. A poc a poc, però, ha anat moderant el discurs perquè sap que la indignació ciutadana pot acabar passant factura als socialistes, ja sigui perquè pot reforçar el vot d'IU o perquè pot desmobilitzar part de l'electorat, que està en hores baixes. Per Rajoy, aquest moviment és "lògic" per l'elevat índex d'atur juvenil i va recordar que la democràcia permet fer fora "els governs que no estan a l'altura amb el vot lliure, valent i decidit" dels ciutadans.

Democràcia sense adjectius

Menys conciliadora, la presidenta de la Comunitat de Madrid i candidata del PP, la liberal Esperanza Aguirre, va fer una defensa encesa de la democràcia espanyola. Va advertir que quan algú la vol adjectivar, la devalua: "Franco d'allò que hi havia a Espanya en deia democràcia orgànica, i els àcrates comunistes de l'Europa de l'Est, popular".

Ara cal veure si algun partit sap reaccionar i recollir el guant. Qui d'entrada ho té més fàcil és Esquerra Unida, que els abraça entusiasmada. Hi ha altres incògnites: qui els escoltarà a partir del dia 23? Naixeran nous partits? Durarà fins a les generals l' Spanish revolution ?

stats