La suau aroma de la corrupció
El pitjor no és l'absolució. No són les imatges de l'eufòria dels acòlits. Ni els copets a l'esquena a Camps d'Alberto Fabra o Dolores Cospedal abans de xiuxiuejar-li a l'orella que ara no se li acudeixi muntar numerets. El pitjor és que tot lliga. Les gravacions escoltades en el judici dibuixen la imatge d'un país on tot es pot solucionar amb una telefonada a un bon amic a qui prèviament havíem fet un bon regal de Nadal (" no nos da nada, pero tampoco nos jode ", deien de Rita Barberá). En aquest ambient de "això t'ho arregle jo, tu no et preocupes", pensar que nou ciutadans anònims havien de fer la feina de tota una societat i posar les coses al seu lloc era il·lusori, fins i tot injust. Abans de fer aquest pas caldria ventilar un país on la suau aroma de la corrupció ho ha envaït tot fins a ser indestriable del paisatge. Això és el pitjor.
