Publicitat
Publicitat

POLÈMICA TERRITORIAL

Els pagesos cobren 426 euros al mes quan treballen 35 dies

El subsidi agrari andalús, tan petit com fàcil d'estigmatitzar

Els pagesos andalusos "reben el PER per passar el dia al bar", va denunciar fa uns dies el candidat de CiU, Josep A. Duran i Lleida. La polèmica ha estat similar a la que en el seu dia va crear l'expresident d'ERC, Joan Puigcercós, quan fa un any va dir que "a Andalusia no paga ni Déu". Tant les crítiques com les reaccions acostumen a obviar les dades. El PER és el Pla d'Ocupació Rural, que a Andalusia es concreta amb 147 milions anuals per comprar material d'obres, i que també s'aplica a Extremadura, Castella-la Manxa, València, Múrcia, Castella i Lleó, l'Aragó i les Canàries. Però sovint amb el PER es fa referència al subsidi agrari, que són 426 euros al mes que, a l'agost, van cobrar 151.536 pagesos d'Andalusia i Extremadura per haver treballat un mínim de 35 dies l'any, cosa que suposa 60,4 milions al mes.

Per què es confonen?

Molts propietaris agrícoles en tenen prou amb contractar els temporers menys dels 35 dies anuals exigits per cobrar el subsidi agrari. En aquest cas el jornaler pot anar al seu ajuntament a demanar que el deixin treballar a les obres finançades amb els fons del PER fins a arribar a les 35 jornades exigides per cobrar el subsidi agrari. L'any passat l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero va reduir aquests dies a 20 de manera excepcional perquè va ser un mal any per a les collites a conseqüència de les inclemències del temps.

Cobren per estar al bar?

Els requisits són uns altres. Reben els diners els que quan ho van a demanar fa un mínim de deu anys que estan empadronats i viuen en alguna localitat d'Andalusia o Extremadura. També cal haver pagat durant dotze mesos la quota del règim agrari de la seguretat social i tenir una renda de menys de 7.698 euros l'any en cas que es visqui sol. Aquesta quantitat varia segons els membres de la unitat familiar i el sou que cobrin. Dels 151.536 treballadors del camp que se'n beneficien, 131.991 són andalusos. La resta són extremenys.

Quant de temps se'ls hi paga?

L'ajuda, que es pot anar renovant sense límit sempre que es compleixin els requisits, es rep durant 180 dies amb l'excepció dels més grans de 52 anys, que la cobren durant 300 dies. Els que treballen entre 35 i 64 dies cobren 426 euros, que és el més habitual, tot i que hi ha una escala que permet cobrar una mensualitat més alta si es treballen més dies. Per exemple, treballant entre 95 i 124 jornades es cobren 484 euros, i si es treballen més de 180 dies l'ajuda és de 569 euros al mes. Si el pagès marxa a una altra autonomia no cobra.

Com ho justifiquen?

Els sindicats en són els grans defensors. UGT defensa que és "una prestació irrisòria" que significa un "pilar bàsic" per a la societat andalusa i sosté que "si no fos per això hi hauria pobles gairebé buits, com passa a Castella-la Manxa i l'Aragó". Entre els detractors de les ajudes hi ha desenes d'estudis científics, com el de Pedro Izcara, que exposa que les ajudes frenen el desenvolupament, creen dependència i contribueixen que "els termes treballador agrari i desocupat es confonguin".

I això d'on ve?

Fa 40 anys que els pagesos del sud d'Espanya tenen un tracte diferenciat dels de la resta de l'Estat. El 1971 el dictador Francisco Franco va instituir un programa d'ajudes per combatre la pobresa i la desocupació provocada per la manca d'alternatives a la pagesia, que s'anomenava Treball Comunitari. Com que el programa havia quedat desbordat, l'executiu socialista de Felipe González va aprovar el 1984 aquest subsidi agrari, unes ajudes d'entre tres i deu mesos del 75% del sou mínim interprofessional per als afiliats del règim agrari amb 60 dies cotitzats que als anys 90 ja es van reduir a 20.

Ningú l'ha volgut treure?

El 2002 l'executiu de José María Aznar va establir l'eliminació paulatina del subsidi, que havia de quedar suprimit totalment el 2009, mitjançant la reforma laboral coneguda com el decretazo . Per fer-ho s'impedia que els joves s'hi poguessin acollir, es limitaven a sis les vegades que cada treballador podia cobrar l'ajuda i s'ampliaven a 35 les jornades necessàries per cobrar. Per substituir la prestació, Aznar va crear un nou atur per als temporers de tot l'Estat que cotitzessin 360 dies en sis anys i que encara està en vigor, tot i que s'utilitza poc. Els sindicats van fer una vaga general i el 2005 Rodríguez Zapatero va eliminar la data de caducitat del subsidi, però va mantenir els 35 dies.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT