"Convocar la consulta de la Diagonal ha estat el principal error del mandat". Així definia Jordi Hereu l'intent de reformar aquesta cèntrica avinguda, que es va saldar amb un bufetada ciutadana i una nominació als Fiasco Awards 2011. La pífia li va costar el càrrec al primer tinent d'alcalde de Barcelona i home fort del PSC de la capital, Carles Martí, i ha estat la cirereta d'un mandat ple de malsons: la imputació del regidor Ramon Garcia-Bragado en el cas Palau, les amenaces de mort a la regidora Itziar González per part d'alguns companys de partit, els problemes d'incivisme o la inversió fallida de 150.000 euros pel domini d'internet .bcn en són només alguns exemples. Ahir es jugava passar a la pròrroga i, aquesta vegada sí, va vèncer la partida.
L'alcalde de Barcelona és un dels polítics que dóna més joc als humoristes a l'hora de fer paròdies. I això que encara no han descobert la seva gran afició a ballar, i si pot ser que sigui funky. Però que ningú no s'equivoqui: Hereu es pren de broma ben poques coses i no li agrada perdre el temps. Es va foguejar en política municipal quan va obtenir la seva primera acta de regidor el 2003. Va ser el màxim responsable de les Corts, el districte amb menys militants socialistes, abans de ser traslladat a Sant Andreu i ser nomenat posteriorment màxim responsable de Seguretat i Mobilitat.
Joan Clos li va passar la vara d'alcalde a finals d'agost del 2006, aprofitant que tota la ciutat era a la platja i ningú no mirava. El nou alcalde va arribar amb una novetat sota el braç: deixaria de governar a cop de gran esdeveniment i es dedicaria a construir la ciutat de les persones. Però la tradició és una llosa i Hereu es va treure del barret una proposta que va glaçar la ciutat: Barcelona es proposava organitzar els Jocs d'Hivern del 2022.
A Hereu no li agraden els matisos. És un home de conviccions i defuig les incerteses. Per això valora més la tasca opositora d'Alberto Fernández Díaz que la de Xavier Trias, a qui veu més ambigu i sense un model de ciutat. Diuen els que el coneixen que és afable i simpàtic, i que fins i tot té un notable sentit de l'humor. Es desenvolupa bé en la distància curta i és capaç de crear empatia amb els desconeguts. Però totes les monedes tenen dues cares i els funcionaris de l'Ajuntament asseguren que quan l'alcalde està emprenyat el millor que es pot fer és desaparèixer.
Un conservador d'esquerres
La seva trajectòria vital ha fet d'Hereu un conservador d'esquerres, com Pasqual Maragall. Té els orígens familiars al Pallars Jussà, va ser minyó escolta i es va educar a l'elitista Sant Gregori. Tot anava per un camí fins que, als onze anys, va assistir a un míting de Josep Pallach. Posant-hi una mica d'èpica, Hereu diu ara que aquell primer míting el va fer decidir a entrar al PSC, un pas que només va concretar al cap d'onze anys, precisament.
Hereu no milita ni al sector catalanista del partit ni forma part dels capitans. De fet, milita en el seu propi sector, format per una síntesi de la resta de sectors del partit. Els seus col·laboradors en diuen tercera via, la clàssica fórmula que utilitzen els desubicats, com per exemple el seu company de consistori Jordi Portabella. Aquesta indisciplina orgànica no és una anomalia; de fet, és el més normal en el cas dels alcaldes socialistes de la capital catalana. Maragall ha acabat fora del PSC i Clos fora del país.
