Publicitat
Publicitat

Brussel·les insisteix que les reformes estructurals espanyoles i italianes van en la bona direcció

El suport del G-7 tampoc és suficient

El discurs polític d'Europa i de les principals potències mundials englobades en el G-7 i el G-20 es manté invariable. Però els mercats no fan cas a cap senyal, només a la compra de bons del BCE.

Gairebé mai com ara s'havia vist tan clar que l'economia real va per un camí i la política per un altre. El diumenge al vespre els països més importants i influents inclosos en els anomenats G-7 i G-20 van enviar molts missatges de bona voluntat i confiança. Però en l'obertura dels mercats asiàtics d'ahir ja es va veure que no hi havia res a fer. La retallada de la qualificació del deute nord-americà havia estat definitiva per marcar un dilluns negre a les borses.

En el cas europeu, i més concretament en el de les borses espanyola i italiana, l'única veu que es va sentir va ser la del Banc Central Europeu (BCE), que va complir el que va anunciar hores abans amb la compra de deute sobirà. En aquest cas, sí que el resultat va ser positiu, perquè els especuladors van fugir dels mercats. El problema és que al cap d'unes hores hi van tornar.

Però els missatges del G-7 (EUA, Canadà, França, Alemanya, Itàlia, Regne Unit i Japó) i del G-20 (s'hi afegeixen els mercats emergents) no van tenir cap efecte. Els set primers països van reforçar el seu compromís de cooperació per assegurar l'estabilitat dels mercats financers, mentre que des del G-20 es va recalcar la necessitat de concertar una estabilitat financera amb més empenta. Tot plegat, bones paraules.

Hi va haver declaracions del president francès, Nicolas Sarkozy, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, en què demanaven més celeritat en les reformes espanyoles i italianes i en l'aplicació del rescat grec pactat en la cimera del 21 de juliol, que cada cop sembla més que ha quedat en paper mullat, segons van assenyalar fonts consultades. En aquesta cimera es va acordar donar més poders al Fons Europeu d'Estabilitat Financera (FEEF), perquè pugui recapitalitzar bancs, però també perquè pugui comprar bons. Això encara no s'ha fet, i ara sembla imprescindible. Una vegada més, els interessos polítics juguen fort, perquè Alemanya vigila que no s'augmenti desmesuradament la dimensió del fons d'estabilitat.

Mesures espanyoles

El president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, va elogiar una vegada més les mesures estructurals que es volen aplicar a Espanya i Itàlia. La vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, va avançar diumenge que aquest mes aprovarà mesures per augmentar el pagament d'empreses i flexibilitzar el contracte a temps parcial.

Per la seva banda, Itàlia vol avançar un any, al 2013, l'objectiu d'equilibri pressupostari. Van Rompuy va destacar: "Em sento animat per la determinació de tots els caps d'estat de l'eurozona per donar prioritat a totes les decisions que es van prendre el 21 de juliol". El president del Consell va afegir que, des de llavors, està en contacte permanent amb Jean-Claude Trichet.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT