Publicitat
Publicitat

CONSULTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA

Barcelona tancarà les cinc onades de referèndums que s'han fet en 18 mesos

Una taca d'oli sobiranista que ha esquitxat mig país

Havia de ser com una taca d'oli, travessar les fronteres d'Arenys de Munt i impregnar el territori. Aquest és el repte que van assumir els impulsors de la primera consulta sobre la independència. El resultat: en poc més d'un any i mig hauran exportat el referèndum a més de 550 municipis. La jornada festiva i la repercussió que va convertir la jornada del 13 de setembre del 2009 va crear escola i va tenir un efecte dòmino que arribarà a la fi, després de cinc onades, el proper diumenge. L'advocacia de l'Estat i la Falange, que van espelonar el moviment, s'han acabat fent invisibles en el procés. Arenys va trencar un tabú.

"Va ser una catarsi col·lectiva", resumeix Roger Buch, politòleg especialitzat en el moviment independentista. L'expert assegura que alguna de les propostes sobiranistes que s'han promogut en els últims mesos les han tingut com a "detonant". I la d'Arenys de Munt tenia un component infal·lible: naixia de militants sobiranistes que no depenien de cap partit. "El que es plantejava no sortia com a producte de màrqueting de cap despatx, sinó com una iniciativa ciutadana que no creava un recel partidista", afirma Anna Arqué, una de les cares de l'organització de les consultes.

Segons Buch, tots els astres es van alinear favorablement aquell 13 de setembre. "Es van reunir en un sol poble les 10.000 persones més independentistes del país. Es respirava la sensació de trobar-se en un moment històric i, a més, va tenir un gran impacte mediàtic", diu el politòleg. Aquell mateix dia a Arenys ja s'havia estès la voluntat d'exportar la consulta a altres municipis. Va ser aleshores quan es va crear la coordinadora del moviment. "Calia seguir un patró comú, per això vam crear un protocol i un reglament electoral", explica el diputat de Solidaritat Uriel Bertran, vinculat al moviment des d'un principi. Aleshores, encara era diputat d'ERC.

La primera gran onada de consultes es va fixar per al 13 de desembre del 2009 i es va realitzar a 167 municipis de marcat caire catalanista. Era la confirmació de la continuïtat de l'espurna d'Arenys de Munt. Osona, que va apostar per una organització separada de la resta i liderada per l'ara diputat de SI i aleshores dirigent de CDC Alfons López Tena, va aconseguir un gran impacte amb una participació del 41,7%, set dècimes més que a Arenys. La participació global va ser al voltant del 27% dels censats majors de 16 anys.

Passada la novetat, la segona onada, fixada per al 28 de febrer del 2010 per 80 pobles que no havien arribat a temps per al 13-D, era una prova de foc. "Vam compensar la menor atenció mediàtica amb més experiència organitzadora", explica Bertran. En aquella ocasió hi van participar poc més del 21% de ciutadans cridats a les urnes. Es deia que el moviment minvaria en arribar a les grans ciutats, que no s'atreviria amb la capital, però els voluntaris, convençuts, van fer com si sentissin ploure davant dels mals auguris.

"Abans de qualsevol onada patíem, teníem el neguit de no saber com aniria", confessa Bertran. El 25 d'abril la consulta feia el salt a grans ciutats com Girona, Reus i Manresa. Votaven 211 municipis i la participació va baixar fins al 20%. I ja a la quarta onada, la del 20 juny, el referèndum començava a estendre's a territoris hostils de l'àrea metropolitana on ni tan sols els ajuntaments aprovaven la moció de suport, que en un principi es va presentar com a requisit per fer la consulta. La consulta va arribar, per exemple, a Cornellà, on havia governat l'expresident José Montilla. Aquesta última onada, de 48 municipis, es va tancar amb un 14% de participació. El a la independència va guanyar aclaparadorament en totes les tongades, que van convocar més de 618.000 votants.

El ressort del 10-J

Quan el moviment s'havia normalitzat tant que quasi passava desapercebut, la manifestació del 10 de juliol contra la sentència de l'Estatut el va fer revifar. Les quatre onades ja havien deixat com a herència més capacitat de mobilització sobiranista. El 10-J es va convertir així en el punt de partida de la cinquena onada, la del proper 10 abril, en què la consulta pretén conquerir la ciutat de Barcelona juntament amb 22 municipis més. Amb la capital es posarà punt final a la iniciativa. I després, què? Els organitzadors ho tenen clar: ara queda en mans dels representants polítics.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT