Publicitat
Publicitat

Dubtes sobre si el govern del Pakistan sabia que Bin Laden era al seu país

Els talibans clamen venjança

La mort de Bin Laden ha estat rebuda amb alleujament a l'Afganistan i al Pakistan. En aquest últim país, l'operació ha alimentat la teoria que el govern ha jugat un doble joc durant l'última dècada.

Amb aire triomfal, el president afganès, Hamid Karzai, va reclamar ahir als talibans que abandonin la lluita, com si el seu corrupte executiu hagués intervingut d'alguna manera per acabar amb el líder d'Al-Qaida. El mandatari afganès, conscient de la dificultat de l'escenari que ara s'obre al seu país, va intentar almenys salvar la seva reputació: "Li ha servit d'alguna cosa a Ossama morir així, en lloc de fer-ho amb honor? Demano als talibans que aprenguin la lliçó de la mort de Bin Laden i abandonin la lluita".

Les seves recomanacions serviran de ben poca cosa al regiment de combatents i atacants suïcides que ja esperen el moment de la venjança. El primer a reaccionar va ser el moviment talibà pakistanès Tehrik-i-Taliban Pakistan (TTP), que va amenaçar amb realitzar atacs al país islàmic i als Estats Units per venjar la mort del líder terrorista. Cosignes semblants es van sentir també fora del Pakistan, ja que l'organització radicada al Iemen Aqpa, inspirada en Al-Qaida, va qualificar de "catàstrofe" la mort del líder d'Al- Qaida i va assegurar que "mil Bin Laden" prendrien "el relleu del combat".

Uns mesos abans de l'inici de la retirada de les tropes estrangeres de l'Afganistan, la feliç notícia de la mort d'Ossama es va celebrar amb desassossec a l'Afganistan i al veí Pakistan.

Ho sabia el govern pakistanès?

Segons les informacions que s'han anat coneixent, l'operació secreta que va culminar amb la mort del líder va ser elaborada durant diversos anys. Des de fa temps se sospitava que el màxim dirigent d'Al-Qaida s'ocultava al Pakistan, però la intel·ligència nord-americana li havia perdut el rastre fins a l'agost passat. Llavors van seguir la pista a un alt assessor de Bin Laden, Umar Patek, i van descobrir que podria viure amb ell, en una luxosa residència a només una hora en cotxe d'Islamabad. Abbottabad alberga una gran base de l'exèrcit pakistanès, una acadèmia i un gran hospital militar i altres instal·lacions que podrien haver servit, fins i tot, com a suport al mateix Bin Laden.

Aquesta revelació treu a la llum que la CIA sabia des de fa temps que l'enemic número u dels EUA era en aquest país i també planteja l'escassa -o nul·la- col·laboració entre els serveis d'intel·ligència nord-americans i pakistanesos. Des de l'11-S, Islamabad ha rebut 20 milions de dòlars en la lluita contra el terrorisme i, encara que sempre han tingut els seus estira-i-arronsa, les relacions de cooperació militar entre tots dos països es poden qualificar de "positives".

En general, la Casa Blanca ha lloat la "col·laboració" del Pakistan en matèria de terrorisme. Fins i tot el president Barak Obama va declarar ahir que l'operació contra Bin Laden es va dur a terme en col·laboració amb les autoritats pakistaneses. Poc després, el departament d'Estat va assegurar que no van proporcionar informació al Pakistan fins que el cop va ser executat, per temor a posar en perill l'operació.

Aquestes afirmacions deixen en un lloc incòmode el govern pakistanès i l'agència d'intel·ligència d'aquest país, que han negat categòricament durant una dècada que el Pakistan emparés refugi al líder d'Al-Qaida. El fet que Bin Laden no estigués ocult a les muntanyes de la frontera amb l'Afganistan sinó vivint còmodament en un luxós habitatge en una localitat a cent quilòmetres de la capital, que allotja desenes de militars retirats, dóna ales als que han dit durant molt de temps que el Pakistan ha estat jugant un doble joc.

El silenci oficial de les autoritats d'aquest país ahir va alimentar aquesta teoria. Cap responsable dels serveis secrets no va respondre al telèfon. El president, Asif Ali Zardari, no va obrir la boca i el primer ministre, Yusuf Raza Gillani, va qualificar de "gran èxit" l'operació abans d'assegurar que el Pakistan no permetria que el seu territori "fos utilitzat contra una altre per actes de terrorisme".

Reaccions a Palestina i l'Iran

No tothom va rebre amb alleujament la mort de Bin Laden. El líder de Hamàs a la franja de Gaza, Ismail Haniyeh, va condemnar l'assassinat del que va qualificar d'un "guerrer àrab sagrat". Per Haniyeh, aquesta operació és la continuació de la política dels EUA basada en "l'opressió i el vessament de sang àrab i musulmana".

A l'Iran, el règim dels aiatol·làs va advertir que els EUA i els seus aliats s'han quedat sense "l'excusa que tenien" pel desplegament de tropes al Pròxim Orient sota el pretext de la lluita contra el terrorisme.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT