Montserrat Tura: "Jo també Sóc de Barcelona"

BarcelonaAixò no és ni una entrevista ni un reportatge clàssic. L'exconsellera i des d'ahir oficialment candidata a primàries del PSC, Montserrat Tura, s'ha avingut a fer per a l'ARA una entrevista-passejada (amb un taxi de suport) per Barcelona durant tres hores un dissabte a la tarda.

Vila Olímpica

Comencem per la Barcelona nova, sota les torres del Port Olímpic, la Barcelona més maragalliana. En la roda de premsa de dijous, vostè només va reivindicar dos alcaldes: Pi i Sunyer, i Maragall.

Són dues peces claus en la història de la ciutat: l'un reivindica la capitalitat i l'altre li dóna la visió internacional amb els Jocs.

Què no recordem que fes malament Maragall ?

El nus de les Glòries, per exemple.

A vostè li agrada que Barcelona es mogui a cop de grans esdeveniments o creu que és millor que vagi fent?

És una qüestió d'organització: les petites coses -els serveis municipals- resolen molts problemes i els grans projectes ens fan present al món. I ara, quan passi la crisi, Barcelona remuntarà.

Dues senyores que vénen de la Sagrada Família aturen l'exconsellera. Saben que aspira a l'alcaldia.

De camí cap a Sant Jaume, Tura elogia el comerç de l'Eixample, "els barris que se'n surten, com el Carmel"...

Vostè, amb Joaquim Nadal, es va implicar molt en la solució d'aquell desastre. Està tot superat? Hi ha un excés de zel en les noves obres?

Hi va haver un sobreseïment de totes les causes, vam haver de desallotjar dues mil persones i no hi va haver ni una esgarrapada. Té mèrit aquella gestió. I ara hi ha tant de zel que es canvien sistemes de construcció de metros per l'efecte Carmel en ciutats on potser no cal.

Sant Jaume

Ja som a la plaça Sant Jaume. Quan mira cap a la banda muntanya, cap a la Generalitat, què li ve al cap?

Que quan entrava, em sentia una privilegiada. Ara li correspon a uns altres, que han guanyat clarament. Però han de saber que el govern no és seu, que és del poble.

Li ha acabat de donar l'empenta, que Mascarell descartés l'alcaldia?

Sí. Si no, no m'ho hauria plantejat. El 2010 el PSC no va fer un canvi de rumb malgrat les enquestes i les cr´tiques dolentes que rebíem, i el 2011 les primàries poden ser una oportunitat. A Trias no sé qui l'ha escollit. A nosaltres, militants i simpatitzants.

Doncs miri cap a banda de mar. L'Ajuntament. S'hi veu, governant?

El meu objectiu és ser alcaldessa de Barcelona. Perquè jo també sóc de Barcelona, sense cap mena de dubte. Hi ha multitud de persones amb responsabilitats que no hi viuen. El que importa és el servei i no veig just que se'm demani que traeixi els meus orígens amagant-los.

Si governés la ciutat, què és el primer que faria?

Immersió. En l'organització, en la prestació de serveis, en els punts on hi ha problemes.

Ciutat Vella?

Ciutat Vella té una densitat i complexitat que mereixen respecte i atenció especial. És un dels cors de la ciutat -l'Eixample és l'econòmic, el 22@ és el tecnològic- i em sembla bé que uns districtes tinguin més poder de decisió que uns altres. No tots tenen les mateixes necessitats.

Arribem a la Rambla, passant per la plaça Reial, i l'esclat de gent torna a aixecar mirades i comentaris.

La Rambla

Què li sembla l'onada de mocions per castigar els immigrants incívics? A Barcelona la presentaria?

Si un vol formar part d'una comunitat, ha d'acceptar-ne les normes.

Estem arribant a la Boqueria. Vostè, quan era consellera, va abordar la regulació de la prostitució.

És un tema pendent. Va deixar de ser delicte el 1995 però mai no es va dir on i com es pot practicar.

Cap a on va la relació entre Mossos i Guàrdia Urbana?

S'ha de recuperar l'esperit i la lletra dels acords de col·laboració. Es va fer un esforç per definir funcions preferents i la mínima intervenció obligada, que és que actuï qui arribi primer. S'ha de desplegar més.

A Barcelona hi ha un fort debat per a l'ús intensiu de l'espai públic i l'Ajuntament tanca places, illes interiors o la Boqueria. Ho aprova?

A la Boqueria, no. És posar muralles en forma de reixes de ferro en un lloc on convindria passar lliurement. L'ús intensiu de la via pública requereix atenció intensiva.

Al taxi i cap a la Diagonal. Tura diu adéu a la Rambla recordant els incidents del 20 de novembre del 1975. "Algú em va estirar cap a dins de la Boqueria i em vaig salvar", diu.

La Diagonal

Hereu ha admès que la consulta de la Diagonal va ser un error.

No opinaré sobre la Diagonal.

Doncs, què li sembla el tramvia com a mitjà de transport a Barcelona?

El sistema més eficient és el tren i s'ha de veure com encabir-lo i com es pot fer per allargar i connectar tota l'àrea metropolitana.

Barcelona serà metropolitana.

Sí, amb una autoritat molt potent però amb un respecte escrupulós per l'autonomia de la resta de municipis, que han pagat les conseqüències de la gran ciutat, i penso en Sant Adrià i Montcada.

Com s'hauria de notar que Barcelona és metropolitana?

Amb determinats tipus de serveis: el transport és el més clar. I ja està passant en urbanisme.

De la Diagonal al Clínic, a la part més sentimental del trajecte, als orígens de Tura abans que es dediqués a la política.

L'Hospital Clínic

Com se li va ocórrer passar dels serveis sanitaris a la política?

Hi vaig passar moltes nits de guàrdia, a l'Hospital Clínic, i després vaig dirigir l'Hospital de Palamós esperant poder tornar-hi. Fins que em van oferir anar a llistes.

Per què no s'arribarà mai a cobrir la demanda de serveis socials?

Perquè s'ha disparat, tot i que també se n'ha augmentat l'oferta. El model escandinau ha arribat a un model de precisió perquè s'han posat més diners a la bossa comuna. I això aquí no ho hem volgut fer; ara tampoc és moment d'incrementar les despeses fiscals. Però s'ha d'entendre que més serveis surten de més diners i la concertació també té un cost.

Acabem a la Model, símbol de la possible evolució de l'exconsellera: de justícia i presons a equipaments.

La Model

Si tot li va bé, estrenarà la Model com a equipament?

Sí. El que espero és que la Generalitat no aturi el centre de la Zona Franca, però tampoc Figueres, el Catllar i Tàrrega. A mi em va impactar molt la Model pel geriàtric, quan un intern que em va dir: " Señorita, no me eche ". En va tocar l'ànima.

És erroni posar presons a la ciutat?

No. També tenim comissaries o tribunals o sales de venopunció. I va bé per als familiars. Però la demanda veïnal ha pesat més.