Crònica 24/02/2011

"Vaig témer per la vida quan Tejero apilava cadires per calar foc"

Vivència "El soroll en trencar la televisió va ser tal que van pensar que les càmeres ja no gravaven" Comentaris "Voliem ser europeus i si allò tenia èxit tot es trencava"

Miquel Codolar
1 min

On era?

Molt a prop de les càmeres. Van intentar tallar les emissions a cops de culata contra els monitors en què es veia la imatge. El soroll en trencar la televisió va ser tal que van pensar que les càmeres ja no gravaven.

I va témer per la vida?

En un parell d'ocasions. Al començament, no. Però sí quan Tejero, que tenia por d'un assalt dels geos condicionat a deixar el Congrés a les fosques, va fer destripar les cadires dels taquígrafs, i les va posar sobre la taula amb unes grans espelmes que no sé d'on va treure. Tot eren mobles antics i de fusta. Vaig pensar que es podria incendiar tot.

I l'altra?

Davant el fracàs, no sabíem com reaccionarien, si carregant-se selectivament els diputats o fent hostatges. El tema era que s'acabés sense sang perquè estaven desesperats i nerviosos després de tota la nit. Afortunadament vam sortir, però al final hi va haver tensió davant d'aquella gent primària.

I de què parlàven els diputats?

Estava entre Llibert Cuatrecasas i Ramon Trias Fargas i recordo haver parlat molt. Constantment comentàvem si tindria sortida, que el cas era molt desgraciat o la situació esperpèntica de la pitjor tradició espanyola que contemplàvem. Volíem ser europeus i consolidar la democràcia i si allò tenia èxit, tot es trencava. Sabíem que només el rei o el temps ho podien solucionar".

stats