La "temerària" judeïtzació de Jerusalem

Corresponsal a JerusalemEls grups d'activistes per la pau que supervisen el procés de judaïtzació de Jerusalem Est alerten que des de la visita del vicepresident nord-americà Joe Biden a Jerusalem al març, que va coincidir amb l'anunci del projecte de construcció de 1.600 nous habitatges al barri de Ramat Shlomo, a Jerusalem Est, hi ha hagut un gran augment de nous projectes de vivendes jueves en aquesta part de la ciutat. Aquest, precisament, és el tema central d'un informe intern de la Unió Europea que aquesta setmana ha vist la llum. La demolició, diumenge passat, de l'Hotel Shepherd, patrimoni històric palestí, ha tornat a cridar l'atenció internacional sobre la colonització de la part palestina de la ciutat.

Tractar Jerusalem Est com a capital del futur estat palestí és una de les recomanacions incloses en aquest informe, dividit en dos annexos, i signat pels caps de Missió Europea a Jerusalem i Ram Al·lah (seu de l'Autoritat Palestina). La progressiva integració de Jerusalem Est dins d'Israel, diu, "ha deixat els barris palestins cada vegada més aïllats". Si aquesta tendència no s'atura, "la possibilitat que Jerusalem Est sigui la futura capital de l'estat palestí serà cada vegada més improbable i impracticable". A la ciutat hi ha alguns consolats, com el d'Espanya, però no les ambaixades, que són a la capital israeliana, Tel Aviv.

Una capital per a dos estats

Els funcionaris europeus suggereixen als seus representants que rebutgin visitar oficines governamentals israelianes que són a l'altra banda de l'anomenada línia verda, la línia que establia la partició de la ciutat entre Israel i els territoris palestins el 1949. També que rebutgin seguretat israeliana a la Ciutat Vella i a qualsevol altre barri de Jerusalem Est. Alhora que manifesten que "si hi ha una pau genuïna, es pot trobar un camí de negociació per resoldre l'estatus de Jerusalem com a futura capital de dos estats".

L'informe dedica un ampli apartat als assentaments, el principal entrebanc per rellançar el procés de pau entre les dues parts i que ara està en punt mort. "La temerària política de judaïtzar Jerusalem Est és perillosa per a totes les parts i porta a l'aïllament polític, econòmic i diplomàtic d'Israel", diu Assaf Sharon, del Moviment Solidaritat Internacional, un dels grups d'activistes que cada divendres es manifesta al barri de Sheikh Jarrah, a Jerusalem Est, per protestar contra l'ocupació i demolició de cases palestines. Al desembre, es va aprovar un pla de construcció de 625 nous habitatges al barri de Pisgat Zeev, a Jerusalem Est.

I a Sheikh Jarrah, diumenge passat, excavadores privades van començar a enderrocar l'històric Hotel Shepherd. La intenció és construir-hi vint noves vivendes per a colons jueus. L'edifici, construït als anys 30 pel muftí de Jerusalem Haj Amin al-Husseini, que va tenir relació amb els nazis, va ser adquirit per un ric empresari jueu nord-americà vinculat amb el moviment colonitzador. Saeb Erekat, cap negociador palestí, ha acusat Israel d'intentar "netejar Jerusalem de palestins i esborrar l'empremta històrica que hi han deixat".

La demolició ha generat una onada de condemnes internacionals a les quals s'han afegit Egipte i Jordània, els únics països àrabs que mantenen bones relacions amb Israel. La secretària d'estat nord-americana, Hillary Clinton, ha dit que la seva demolició afebleix els esforços per aconseguir la pau, mentre que el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, ha trobat "deplorable" l'acció i ha assegurat que només servirà per augmentar les tensions entre israelians i palestins.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha sortit al pas de les crítiques afirmant que el seu govern no està involucrat en l'enderrocament i que la construcció en aquest lloc s'ajusta a la llei d'Israel.

L'informe dels diplomàtics europeus recomana també assegurar la presència d'observadors de la Unió Europea en casos de risc de demolició de cases palestines, ocupacions per part de colons jueus i també als jutjats israelians; reobrir les institucions palestines en aquesta part de la Ciutat Santa, tancades per Israel arran de la Segona Intifada, i rebutjar els productes manufacturats als assentaments hebreus de Jerusalem Est.