Al president de la Generalitat se'l veia cofoi ahir al vespre a la Moncloa, poc abans de sortir esperitat cap a Barajas per enfilar-se a un avió mig buit i en classe turista. Era més que evident que s'havia tret una espina que li feia mal, com la d'aquells amors esbojarrats d'adolescència que deixen marca: Mas tornava a Madrid investit, per mèrits propis, president del Govern, cinc anys després del pacte de l'Estatut, que va suposar el principi del final de la bona sintonia entre els dos mandataris. Ahir va començar la feina per tapar ferides.
"Una de les conseqüències del canvi climàtic és el desglaç, a veure si es trasllada a la política", va avisar amb molta cautela: "Sóc gat escaldat", recordava irònic.
La fotografia de l'entrada ho deia tot: ell, mirat cap endavant; Zapatero fitant-lo de prop, amb la seguretat de qui juga a casa i amb la tranquil·litat, diuen els seus, de no tenir consciència d'haver traït el líder de CiU. Ja asseguts al sofà, el president espanyol va trencar el glaç, en un intent d'accelerar el canvi de clima dins la sala: "Com està la família?", "Bé, bé", "Va tirant, oi?" "Sí, això". Preludi soft de dues hores i mitja d'una reunió més hard .
Empassar-se gripaus
Mas va deixar molt clar ahir que el temps ho cura tot però que resitua les coses: a diferència del 2006, ara cal deixar en un discretíssim segon pla la sintonia personal i centrar-se en les relacions institucionals, perquè siguin "correctes". El president de la Generalitat va ser més gràfic, encara. Segons va dir, li ha tocat empassar-se "molts gripaus" però té assumit que els tràngols els ha de passar "sol". A Madrid s'hi va a "resoldre problemes, no pas a crear-los".
A Mas només li va fallar una cosa: volia que algú li fes una pregunta en català i els periodistes se'n van descuidar. I això que part de la premsa madrilenya dubtava, fins i tot, de quina llengua faria servir el president i van arribar a preguntar si hi hauria traducció simultània. Queda lluny el temps en què el lehendakari Ibarretxe tirava pel dret i s'explicava en euskera. El clima, que canvia.
