Barcelona.Mentre Occident debat què fa amb l'energia nuclear, tot un reguitzell de potències emergents reivindiquen la necessitat de poder tenir els seus propis reactors. Durant més de trenta anys l'energia nuclear ha estat el motor dels països més desenvolupats, els ha permès catapultar la seva indústria i ser pioners en matèria energètica. I ara les potències emergents creuen que és el seu torn. El gegant asiàtic creix i alhora països com l'Índia i el Brasil exigeixen tenir la mateixa oportunitat que Europa, els Estats Units i el Japó fa dècades.
Però què pot passar si un estat amb una corrupció galopant, infraestructures molt pobres i pocs controls de seguretat construeix una planta nuclear?
"Si el Japó no pot assumir les implicacions que té un desastre com aquest -diu a Reuters Andrew Neff, un analista econòmic nord-amerià-, considero que cal fer un exercici profund a escala internacional per debatre si països menys desenvolupats podrien respondre a una catàstrofe com la de Fukushima". Les necessitats, però, van més ràpid que la prudència i la Xina ja té en construcció almenys 20 nous reactors i en projecte 100 més. L'Índia en vol desenvolupar 58 en un termini de vint anys i estats com el Vietnam o l'Azerbaidjan fan petits avenços en matèria de recerca atòmica, segons unes filtracions recents de Wikileaks.
El cas del Vietnam posa de manifest el perill de construir sense unes quotes de control suficients. El govern té actualment en funcionament un petit reactor de recerca, però en planeja vuit més entre el 2020 i el 2030, en el moment en què tingui una infraestructura decent. De moment, les carreteres vietnamites no són ni de bon tros les que caldrien i són petits camins plens de camions, autobusos, cotxes, motos, bicicletes, búfals domèstics, gossos, ànecs i nens anant amunt i avall. En cas de fusió d'un nucli l'escena podria ser molt més caòtica i dificultaria l'accés als reactors.
Reactors entre carros
"Pots planejar portar un generador d'emergència amb camió? -es pregunta a Reuters Jordi Roglans-Ribas, el vicedirector de la divisió d'enginyeria del Laboratori Nacional d'Argonne, a Illinois-, no hauries de tenir en compte les teves infraestructures abans de començar a invertir en nuclears? Si ni les carreteres estan bé, no podem creure'ns que està preparat un bon pla d'emergència per respondre a una crisi".
Justament els plans d'emergència són els temes que preocupen més sobre el creixement de les potències emergents en matèria nuclear, a part de la inversió en arsenal atòmic. S'ha conegut aquest mes que l'Aràbia Saudita té planejat construir 16 plantes abans del 2010 amb un cost d'almenys 100.000 milions de dòlars. El temps ha demostrat que les autoritats independents són els millors organismes per controlar els riscos d'un accident nuclear. Però un país autoritari permetrà la ingerència d'un òrgan aliè al seu control? És el que tem Sambuel Ciszuk, un analista de la multinacional energètica nord-americana IHS Energy: "En països autoritaris, la idea d'un control independent és impossible".
En l'escenari nuclear del segle XXI apareixen nous actors al debat occidental que reivindiquen el seu temps perdut.
