"Q uan acabi el debat cadascú de vostès tindrà la sensació que l'altre haurà parlat més, però tots hauran parlat els mateixos minuts". Les regles del joc les marcava un cop més Josep Cuní i va aconseguir gairebé l'impossible, que un debat sobre les eleccions municipals de Barcelona emès conjuntament per TV3 i BTV fos intens i tingués alguns moments de considerable voltatge polític.
Potser perquè en la batalla de Barcelona els partits, sobretot el PSC i CiU, s'hi juguen alguna cosa més que una alcaldia, Jordi Hereu i Xavier Trias van mantenir un enfrontament tens, amb acusacions creuades i dures. L'actual alcalde va titllar el candidat de CiU de "delegat del govern de la Generalitat", però Trias va reaccionar amb celeritat titllant el candidat del PSC de "delegat del govern de Madrid". Menys habilitat va demostrar Trias quan Hereu va exhibir un gràfic que il·lustrava la inversió de la Generalitat a la ciutat de Barcelona i els anys amb més escassetat coincidien amb els que l'alcaldable de CiU era el conseller de Presidència del govern de Jordi Pujol.
Com que va per darrere en les enquestes, Hereu va usar un to més agressiu i va identificar en tot moment CiU i el PP com "la dreta" i fins i tot va exhibir una foto de Trias i Aznar junts. En canvi, Trias va voler situar-se en un pla més institucional, com si ja tingués guanyades les eleccions. El candidat de CiU no va posar sobre la taula la polèmica de la setmana, que és la votació del PSC al Congrés contra el fons de competitivitat, cosa que hauria causat problemes a Hereu. En canvi, l'actual alcalde sí que va aconseguir que es parlés de retallades, tot i que poc i cap al final del debat. "Vénen de la Generalitat aires de retallades molt fonamentalistes", va advertir. De retallades també en va parlar el candidat d'ICV-EUiA, Ricard Gomà, que va fer una crida a assistir a la manifestació d'avui contra el pla d'ajust del govern d'Artur Mas. Hereu i Gomà, que durant el debat van exhibir una notable sintonia, van acusar CiU i PP de voler imposar un model "neoliberal" a la ciutat, contra el qual van oposar el sistema mixt.
L'oposició més radical, un cop més, la va representar el candidat del PP, que va dibuixar una Barcelona apocalíptica, amb molts problemes socials i de seguretat. Alberto Fernández Díaz va arribar a qualifcar Barcelona com a "capital del delicte", cosa que va provocar una reacció irada d'Hereu, que el va acusar d'"insultar" Barcelona. Però pel líder popular, la capital catalana és "xauxa", on hi ha 310 furts diaris i on els antisistema fan el que volen. Aquí la rèplica del candidat socialista va ser dura, perquè va assegurar que les ciutats on governa la dreta són ciutats "fracturades" i com a exemple, va citar el barri de La Cañada Real de Madrid, on fins i tot hi ha barraquisme.
Davant aquest doble escenari de confrontació, Jordi Portabella va intentar mantenir una equidistància difícil, perquè tant el PP com CiU li recordaven el seu pas pel govern del consistori cada vegada que es mostrava crític amb Hereu. Amb tot, el cap de llista d'Unitat per Barcelona va aconseguir que Trias no li respongués a la pregunta sobre si descartava un pacte amb el PP. El candidat de CiU no es va tancar cap porta i es va limitar a dir que ell aposta per tenir la "mà estesa" amb tothom per tirar la ciutat endavant, sobretot en temps de crisi.
El debat va estar molt marcat per la crisi i les polítiques socials, cosa que ja va anar bé a Hereu, i el tema nacional va quedar arraconat. Només Portabella en va fer bandera, quan va subratllar que la millor manera de sortir de la crisi és que Catalunya disposi de concert econòmic. El cap de llista d'UxB va proposar que Barcelona impulsi un referèndum pel concert, però cap dels altres quatre candidats va recollir el guant. Hereu i Trias estaven més preocupats per vigilar-se mútuament. El cap de llista de CiU va mirar de sortir del debat sense prendre mal i l'actual alcalde va intentar recuperar punts. Qui va guanyar? Diumenge 22, la resposta la donaran les urnes.
