Publicitat
Publicitat

CARRETERES SECUNDÀRIES

La tensió religiosa a la nova Tunísia

Pols El debat sobre la religió i els límits de l'estat de dret s'ha convertit en un dels més apassionats de la nova Tunísia, on els salafistes, minoritaris, pressionen el govern islamista moderat perquè limiti els drets civils Bases La societat defensa les seves conquestes i clama per una identitat musulmana en l'estat de dret modern i el respecte dels drets humans

El conflicte religiós, la tensió entre l'islam moderat i l'islam intransigent, radical, s'ha convertit en una de les incògnites més sensibles de la nova Tunísia, un any després de la revolució.

A principis d'aquesta setmana, el judici contra la cadena de televisió Nessma va haver de ser interromput després que un grup de salafistes apedreguessin els periodistes i que els advocats de l'acusació particular s'enfrontessin a crits i en "nom de Déu" amb militants dels drets civils. La cadena privada havia estat denunciada per emetre durant la campanya electoral la pel·lícula de dibuixos animats Persèpolis , en què una nena parla en somnis amb Mahoma, dibuixat com una figura paternal que porta una gran barba.

També els salafistes es manifesten i entren a les aules de la universitat de la Manouba, als afores de la capital, per pressionar les estudiants a cobrir-se el cap amb el nicab, i el govern del partit islamista moderat, Ennahda, ha decidit finalment, després de dos mesos sense actuar, desallotjar-los del recinte universitari per tal de preservar la llibertat dels estudiants.

Malgrat que aquests grupuscles radicals salafistes no sobrepassen els set mil simpatitzants i el nucli dirigent el componen només unes dues-centes persones, les seves activitats tenen una enorme repercussió perquè obliguen la societat a discutir quines seran a partir d'ara les línies que definiran els límits entre la religió i la llibertat en un país que, després de les eleccions d'octubre, ha començat a redactar la nova Constitució.

Fràgil i interessant equilibri

També existeix el temor que es radicalitzi la part més conservadora de l'electorat d'Ennahda, un partit que fins ara està donant proves de gran moderació, no només de cara al propi país, sinó també a l'estranger, com bé s'ha pogut comprovar aquests dies al fòrum econòmic de Davos, on el cap del govern, Hamadi Jebali, un home que va estar 15 anys empresonat pel règim de Ben Ali, va parlar del compromís del govern amb "l'economia de mercat en el marc d'un estat democràtic, modern i civil", i va reiterar que no canviarien els acords que l'anterior president havia signat amb el Banc Mundial i l'FMI.

En aquest nou període preconstitucional, el govern el formen un fràgil i interessant equilibri de dos partits laics, d'esquerres, i un partit islamista conservador que domina la coalició. Si el cap del govern i la majoria dels ministres pertanyen a Ennahda, el president, l'home que ocupa la residència de Ben Ali a Cartago, és Moncef Marzouki, un "lliurepensador", metge de professió, que es considera deixeble de Nelson Mandela. Segons Marzouki, el repte del nou país serà com aconseguir mantenir la identitat arabomusulmana i fer-la casar amb els drets humans i la modernitat.

"Hi ha unes línies vermelles que no es poden traspassar. Pels islamistes, la línia seria renunciar a la personalitat musulmana i àrab del país, a l'islam com a fonament de la nostra cultura. Per nosaltres, la línia són els drets humans o, més exactament, els drets de la dona. I les llibertats públiques. Si sabem conciliar totes dues coses i som capaços de trobar una nova manera de governar, crec que podrem ser un gran exemple per a tot el món musulmà", ha dit Marzouki al diari electrònic francès Mediapart.

Kairouan, al centre del país, és la primera ciutat santa del Magrib, quarta ciutat santa de tots els musulmans sunnites, després de la Meca, Medina i Jerusalem. Hi visitem el doctor en arqueologia islàmica Mourad Rammah, conservador de la medina. El doctor Rammah porta un vestit occidental, amb corbata i es cobreix el cap amb una xaixia blanca. Diu que quan viatja a Europa prefereix vestir-se amb la gel·laba, i potser aquesta doble personalitat, occidentalitzat a Kairouan, musulmà a Occident, expliquen la seva posició davant la llibertat i la religió i, també, les seves pors i esperances pel futur de la revolució.

"Abans de començar, deixi que li faci una petita declaració -diu Rammah-: finalment, la llibertat, benvinguda sigui! -exclama-. La meva primera impressió és que el partit Ennahda sembla disposat a entrar al joc democràtic sense trampes. L'actual direcció vol preservar l'equilibri entre les diferents sensibilitats tunisianes i això ens omple d'esperança, però al mateix temps hem d'estar alerta als corrents salafistes i al seu esperit obscurantista, que pot sotragar el país. Els tunisians tenim unes fortes arrels arabomusulmanes. No som occidentals com va voler fer creure l'antic règim. O com voldrien molts europeus. Però al mateix temps som a prop d'Europa i formem part d'un mateix espai mediterrani. L'islam és una religió que s'adapta molt bé allà on sigui. És una cultura tolerant, malgrat la deriva d'alguns dels seus corrents més regressius. Amb els salafistes, és veritat que costa dialogar-hi. Són hermètics. No estan disposats a cedir. Aquí mateix, a Kairouan, volen imposar als imams la seva manera de resar. Abans els imams els imposava el règim. Així que ens haurem de lliurar dels dos absolutismes, el que ens va imposar Ben Ali i el dels que no volen obrir-se al món modern. Però tot això demana un aprenentatge. La revolució ha estat un esclat contra el passat, un crit de llibertat. Ara és temps per al diàleg, per governar, per marcar les bases de la nova Tunísia. I tinc una gran esperança que aquest nou futur, més just, més lliure, es podrà fer sent fidels a la nostra cultura musulmana. Aquesta hauria de ser la segona part de les revolucions àrabs: demostrar que els musulmans encaixen en el món modern, amb tolerància i esperit de justícia".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT