Un terç d'immigrants han patit discriminació

Barcelona.L'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) va detallar la setmana passada que una quarta part dels catalans manifesten postures "intolerants". Sabem què pensa la ciutadania autòctona: sis de cada deu ciutadans defensen que els catalans haurien de tenir preferència a l'hora d'escollir escola mentre que un 40% de la població opina que només s'haurien de regularitzar els estrangers que tinguin feina. Però com reaccionen les víctimes de la discriminació? Molt pocs acaben denunciant el possible tracte injust que reben quan busquen feina, accedeixen a un habitatge o han de relacionar-se amb les forces de seguretat. Només un 4,3% de les persones nouvingudes que s'han sentit discriminades pel seu origen racial o ètnic a Espanya han presentat una queixa formal. Una gran majoria desisteixen de defensar els seus drets, ja sigui per desconeixement o per falta de confiança en els poders públics.

Els immigrants manifesten que la crisi econòmica ha contribuït a incrementar el tracte discrminatori. De fet, un terç dels enquestats ha estat víctima o testimoni, en el seu entorn més pròxim, d'un episodi d'aquestes característiques. És una de les conclusions d'un informe sobre la percepció que tenen els estrangers de les actituds negatives que es manifesten envers ells, el primer que es fa a Espanya des de la perspectiva de les persones discriminades. La secretària d'estat d'Igualtat, Bibiana Aído, va presentar-lo ahir a Madrid, coincidint amb el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Discriminació Racial. Un 43,7% dels enquestats expressen que en els últims anys, en un context econòmic de dificultats, les actituds de rebuig s'han fet més visibles. L'informe s'ha elaborat a partir de 556 entrevistes a persones que formen part dels sis col·lectius estrangers majoritaris a l'Estat: els que provenen de l'Europa de l'Est, llatinoamericans, subsaharians, magribins, asiàtics i ciutadans d'ètnia gitana. L'enquesta del CEO a Catalunya també advertia que la crisi havia anat consolidant la percepció de l'immigrant com un adversari en un context de dificultat de l'estat del benestar.

La veu dels experts

"L'informe ens demostra que encara hi ha molta feina a fer. S'han de fer campanyes de sensibilització i s'ha d'incentivar la presentació de denúncies. És necessari adoptar la mateixa actitud que en el seu moment es va plantejar per combatre la violència de gènere". És l'opinió de Miguel Ángel Aguilar, fiscal de delictes d'odi i discriminació de la Fiscalia Superior de Catalunya, que recorda que un estudi de l'Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea alertava el 2009 que un 82% dels estrangers no denunciava els actes de discriminació. Bibiana Aído va recordar ahir que la futura llei d'igualtat de tracte combatrà totes les formes de rebuig.

El professor Ricard Zapata-Barrero, director del grup de recerca interdisciplinari sobre immigració de la UPF, considera "greu" l'escàs nombre de denúncies que presenten les víctimes. "S'ha de treballar en la detecció, amb oficines antidiscriminació que permetin que els immigrants se sentin amb confiança per poder denunciar", diu Zapata-Barrero. "Hem d'entendre que el foraster no ho serà eternament. Cal canviar la visió utilitarista de la immigració", exposa Saïd el-Kadaoui Moussaoui, psicòleg i escriptor.