Publicitat
Publicitat

DESASTRE NATURAL

La meitat dels veïns han d'iniciar un èxode forçós mentre els tècnics calculen que un 80% dels edificis pateixen algun dany

El terratrèmol transforma Llorca en ciutat fantasma

Llorca va fer ahir les maletes. Els danys en el 80% dels edificis de la ciutat i la por de les rèpliques van provocar un èxode massiu des de primera hora del matí. El balanç provisional de nou morts i prop de 300 ferits és esfereïdor, però voltar per la ciutat resulta dramàtic. Famílies senceres omplint els cotxes amb les pertinences personals, gent entrant als vestíbuls dels edificis amb casc, i parcs i jardins atapeïts de persones esperant no se sap ben bé què. Ningú gosava quantificar oficialment la xifra, però si el dia abans havien estat unes 30.000 persones les que havien decidit dormir lluny de casa seva, ahir segur que eren més. "Podrien ser 50.000", admetia un voluntari de la Creu Roja. I atenció que estem parlant d'una ciutat de 92.000 habitants. Una part va passar la nit a les tendes de campanya situades al camp de futbol, amb capacitat per a unes 5.000 persones. La resta, sobretot, va anar a casa de familiars i amics en altres municipis.

La tragèdia ha consternat, el moviment sísmic ha espantat. Tanmateix, hi ha una profunda serenitat, un ordre que es marca tot sol. Ningú crida i tothom s'ajuda. "La meva casa? M'és igual. El més important és poder-ho explicar i que estem tots junts", deia ahir la Rosario davant del centre comercial Almenara. Els seus fills, de 6 i 9 anys, se la miraven divertits mentre el pare intentava comprar alguna cosa per menjar. És l'esperit de Llorca, la ciutat sacsejada, que trigarà molt temps a girar full i refer-se. Perquè el pes de les víctimes és brutal, però també perquè Llorca s'haurà de reconstruir. Ahir el govern espanyol va anunciar un pla urgent de reconstrucció.

Un 80% d'edificis afectats

El 17% dels immobles analitzats tenen danys estructurals

El primer informe del centenar de tècnics municipals que han inspeccionat les construccions de la ciutat és demolidor. A Llorca hi ha 20.000 habitatges. El 80% dels immobles han quedat malmesos, en un grau més o menys elevat. Un 17% dels edificis analitzats han tingut desperfectes estructurals. Això vol dir que s'hauran de reformar profundament o, fins i tot, enderrocar. Es tracta, sobretot, de construccions antigues i de poca altura, situats al nucli antic de Llorca (als barris de San José i la Viña). Són edificis històrics o habitatges construïts abans de l'any 2002, quan encara no era obligatori aplicar tècniques de resistència sísmica. És el cas de dos dels edificis que es van ensorrar completament, que tenien entre deu i dotze anys d'antiguitat. En canvi, els blocs més nous haurien resistit millor els efectes de la sacsejada. "El que ha quedat destrossat en aquests habitatges són, sobretot, els elements ornamentals, com balconades o plaques de la façana", deia Ignacio Salmero, un dels tècnics contractats. La caiguda de runa després del segon terratrèmol, quan la gent era al carrer, va provocar la majoria de víctimes mortals i ferits. El Consorci de Compensació d'Assegurances va estimar que el cost de les indemnitzacions superarà els 36 milions.

Un sisme molt violent

L'origen del terratrèmol va ser a poca profunditat

Els geòlegs i els arquitectes coincideixen. Un terratrèmol de 5,1 graus és important, però els danys a Llorca estan per damunt del que es preveu a les escales internacionals. La ciutat era més vulnerable? Ahir s'imposava el no de manera rotunda. Hi havia un argument geològic i un altre d'arquitectònic. El geològic es basava en el fet que l'hipocentre del terratrèmol, provocat pel moviment de la falla que hi ha just sota la ciutat, va ser molt superficial (a només un quilòmetre de profunditat). Aquest fet va provocar que s'alliberés de manera molt més virulenta a l'exterior. L'argument arquitectònic intenta justificar per què alguns edificis van rebre danys més greus que altres, tot i ser construïts a la mateixa època i amb tècniques gairebé idèntiques. A falta dels informes oficials, els primers peritatges parlen de danys anteriors, provocats probablement per altres moviments sísmics, els anys 1999 i 2005. No van ser tan greus com el de dimecres, però ja aleshores es va calcular que uns 900 edificis podrien haver estat afectats. Un nou sotrac hauria precipitat els ensorraments.

Ciutat serena i ordenada

La majoria de ciutadans elogien el dispositiu d'emergència desplegat

La nit de dimecres a dijous, quan milers de persones ja van passar la nit al ras o dins els cotxes, en camps i polígons dels afores, hi va haver queixes per la falta de mantes i aliments. "Fins a les 6 del matí no ens van donar res", criticava Irene Montero. Al seu costat, Maria José Pulido assentia amb el cap. Però en pocs minuts reconeixien que no estàvem davant d'un simple accident. Allò era una catàstrofe i gestionar-ho no és fàcil. El sentiment general és que les coses han funcionat bé. Però també és cert que Llorca ha ajudat molt. El formiguer de persones amb les maletes a coll, de manera ordenada, sense alterar l'ordre, amb respecte i, sobretot, de manera solidària, sorprenia els que veníem de fora. Fa dos mesos elogiàvem com la societat japonesa va saber reaccionar al terratrèmol. Ahir la ciutat murciana, salvant les distàncies, es va reivindicar més que mai.

Sobre la Llorca monumental que es publicita a l'autopista semiconvertida en ruïnes: "No esperàvem mai que passaria una cosa així, perquè estàvem acostumats als terratrèmols, però no d'aquesta manera", s'explicava Pedro Linares, que havia decidit mantenir tancat el bar. I és que ahir, a Llorca tot estava tancat. Uns per força i altres perquè el més important no era el negoci. Les farmàcies (amb cues) i alguns establiments d'alimentació (que facilitaven queviures gratuïts) eren les excepcions. Només es veia gent als carrers: alguns d'afectats, altres d'encuriosits i uns quants en estat de xoc per constatar que tot allò no era un malson. "Estava fent la migdiada quan em vaig despertar perquè es movia tot el llit i em pensava que era la meva germana que em feia una broma", explica Eva Loredo, de 17 anys. "Si hagués sigut jo...", li respon la Sònia. I s'abracen.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT