El tèxtil torna a casa per instal·lar-se al Mediterrani
El consum intern de la Xina augmenta de manera exponencial i les empreses d'Europa instal·lades allà ja en comencen a tenir prou per abastar el mercat local. Els països asiàtics deixen de ser poc a poc mà d'obra regalada per vendre la manufactura a Occident. Aquest procés, encara tímid, comença a plasmar-se en el sector tèxtil.
Les empreses de confecció van ser les primeres a deslocalitzar-se i sembla que també seran les primeres a desfer el camí i tornar a casa. Al tèxtil, com en altres sectors, hi mana l'oferta en comptes de la demanda (sobretot en el mercat interior espanyol, amb un consum tan deprimit). Cada cop hi ha col·leccions de roba amb sèries més curtes, que necessiten una resposta pròxima per estar al prestatge de la botiga com més aviat millor.
Resulta evident que qui tingui la fàbrica més a la vora del mercat hi sortirà guanyant. "És que ens hem passat de frenada en créixer tant a la Xina", assegura el president de la Confederació de la Indústria Tèxtil (Texfor), Alejandro Laquidain. "Les empreses de distribució ja estan tornant alguns proveïdors a Espanya o bé a les zones més pròximes del Mediterrani com el Marroc i, fins i tot, Portugal. Davant la prepotència xinesa, els surt més còmode i tenen el client més a prop".
Cal entendre que dues terceres parts de les exportacions dels proveïdors de les firmes confeccionistes van dirigides a Europa, argumenta Laquidain, que, de forma optimista, espera que "així com el sector tèxtil és un dels primers de notar les crisis, esperem que sigui un dels primers de notar la recuperació. I és que les dades mostren com en els últims sis trimestres, des de principis del 2010, hi ha hagut un increment de les exportacions. Les últimes dades del Centre d'Informació Tèxtil i de la Confecció (CITYC) així ho indiquen. Les vendes de fibres, manufactures i peces de punt i confecció del mercat espanyol a l'exterior entre gener i maig (pendents de les xifres semestrals) van arribar als 3.840,5 milions d'euros, amb un increment del 16,5% sobre els mateixos mesos del 2010. Les importacions també van pujar, un 15,6%.
Per mantenir el vigor de les exportacions, Texfor ha organitzat recentment la sisena edició de Textiles from Spain, un punt de trobada entre fabricants espanyols i importadors internacionals, que s'ha celebrat a Nova York. L'activitat de promoció internacional de Texfor és rellevant, ja que al juny va portar onze empreses al Perú i a Colòmbia, amb l'ajut de l'ICEX.
Pulligan ven la marca
Però no hi ha dubte que al marge d'aquesta tendència de relocalització a l'àrea mediterrània la crisi segueix cobrant-se víctimes. El cas més recent és el de Pulligan, que divendres va anunciar el tancament definitiu després de no poder superar el concurs de creditors (suspensió de pagaments) presentat el desembre del 2009 amb un deute de 20 milions.
La part positiva és que la marca i nou treballadors continuaran en mans d'una empresa d'Igualada, però la dolenta és que desapareix una de les indústries de capçalera de Canet de Mar, que havia arribat a donar feina a més d'un miler de persones i que els últims anys ha viscut un trist declivi. A banda de la davallada que la crisi va provocar sobre les comandes de Pulligan, l'empresa també va escoltar els cants de sirena del sector immobiliari i va quedar atrapada per un projecte que no ha vist mai la llum.
Pulligan va vendre a Aisa la seva seu històrica al centre de Canet a canvi que la immobiliària construís dues naus en un polígon del municipi. La manca de liquiditat d'Aisa va deixar la seu a mig fer i el trasllat no es va fer mai. Pulligan és l'enèsim fabricant que diu adéu a Catalunya. El sector tèxtil ha viscut, malauradament, moltes situacions similars en els últims anys. Entre els tancaments més sonats hi ha el de Ramani (que va tancar a principis d'any) i el de DB Apparel, fabricant de marques de roba com Abanderado, Unno i Princesa.
