Crònica 22/05/2011

La torna perfecta d'una generació

Albert Balanzà
1 min
La torna perfecta D'una generació

Quan aquest estiu Xavier Trias es prengui uns dies de descans a son Saura, a Menorca, el primer pensament que probablement tindrà és el del viatger que ja ha arribat a l'últim port. A Catalunya, què es pot ser després de número 2 del teu govern si no vols ser l'1? Doncs, alcalde de Barcelona.

Trias, si avui guanya, serà la torna perfecta d'una generació d'amics de diferents edats de l'anomenat pinyol de consellers de Sanitat: Josep Laporte, el seu pare professional, va morir fa sis anys; Xavier Pomés està viatjant per tot el món, des del Carib al Vaticà, representant la cúria de Sant Joan de Déu, i Eduard Rius ha reconduït la seva carrera a Acciona i fent hospitals a Vancouver. Trias, Laporte, Pomés i Rius van ser els senyors Lobo del Govern, els que no feien carrera per succeir Pujol i solucionaven problemes. I ara, el més gran i viu és a punt de ser alcalde.

Trias, que és el primer a fer broma dels seus tremolors i s'atreveix en públic fins i tot amb els plats més complexos de trossejar, no s'ha posat nerviós per l'embranzida d'Hereu. Si no hi ha un daltabaix, sap que governarà en minoria com ho ha fet l'alcalde actual: fent pactes a tort i a dret. Se li donen bé històricament, fins i tot amb el PSUC en va fer. Vol estar vuit anys a l'Ajuntament i teixir una doble xarxa de regidors i gerents com va fer Pasqual Maragall. Trias és atípic, fins i tot encaixant mans: el senyor de Sarrià ho fa com els joves de barri.

stats