Publicitat
Publicitat

La torxa de Mohamed no era de guerra

Els EUA no han esperat que Ali Abdul·lah Sàleh es curi de les ferides a l'Aràbia Saudita per decidir com seran a partir d'ara les relacions amb el Iemen. Tampoc han esperat a veure com es resolen les revoltes populars o com evoluciona la guerra larvada entre els diferents clans tribals. Ni què passa amb la secessió dels houthis (xiïtes) que controlen la província de Saada, al nord del país, o amb els independentistes del sud.

Pel que fa al govern de Washington, Al-Qaida segueix sent la primera preocupació a la península Aràbiga, i donada l'actual situació d'impàs i de caos polític que es viu al Iemen, el govern nord-americà ha escollit tirar pel dret: a partir de la setmana que ve l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA) començarà un programa d'atacs amb míssils contra les posicions d'Al-Qaida servint-se dels avions no tripulats Predator. Segons informa l'agència Reuters, aquests atacs són només el principi d'un programa secret que dirigirà a partir de l'estiu el general David Petraeus, un programa que inclou la construcció d'una base militar, també secreta, que s'instal·larà en un dels països de la regió.

El fet que els EUA bombardegin el Iemen no és cap novetat. L'any 2002, la CIA ja va disparar un míssil des d'un avió Predator contra el dirigent d'Al-Qaida Abu Ali, principal sospitós d'haver preparat l'atemptat amb bomba contra el destructor nord-americà USS Cole , amarrat al port d'Aden. Abu Ali viatjava amb sis persones quan va fer una trucada per telèfon mòbil que va ser localitzada i un míssil els va fulminar.

Des de fa anys, la CIA prepara i entrena l'exèrcit de Sàleh per lluitar contra Al-Qaida, i també per a la guerra que hi ha al nord amb la comunitat xiïta, en la qual l'Aràbia Saudita ocupa la primera línia de combat a la frontera i els secessionistes són acusats de rebre suport armat de l'Iran. Sí que és una novetat convertir en un fet consumat una guerra nord-americana al país, i fer-ho sense encomanar-se a cap govern local.

Els dubtes d'Occident

Quan van esclatar les revoltes populars de marcat caràcter democràtic, amb un clam en contra de la corrupció i la pobresa, els EUA i els països occidentals, que no es podien oposar a l'anhel de democràcia, van provar de buscar una sortida negociada. L'obsessió per resoldre els problemes propis -la lluita contra el terrorisme-, la ignorància o indiferència sobre la vida dels altres i la nul·la capacitat per col·laborar en una sortida iemenita a la crisi van fer que l'aliat Sàleh quedés isolat, enviés l'exèrcit contra la població i s'encengués el conflicte tribal, que pot acabar en guerra civil.

Una guerra unilateral dels EUA en un dels principals camps de cultiu de les revoltes no és la sortida democràtica que s'esperava. "Ja no hi ha res impossible, després que ens ensenyessis el camí amb el teu cos, que continua cremant com una torxa il·luminant l'esperit dels pobles. Glòria per a tu i per a la teva gran història", versava l'escriptor iemenita Ahmad Zein en homenatge al venedor ambulant Mohamed, que es va immolar a Tunísia i va provocar una gran esperança per a tot el món àrab.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT